Varna (Bulgària): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: participar al moviment > participar en el moviment |
m Corregit: estava tant fermament > estava tan fermament |
||
Línia 17:
Odessus fou un matiner centre cristià testificat per ruïnes de basíliques,<ref name="varna.info.bg">Borislav Petrov [http://varna.info.bg/bazilika.htm Ранновизантийската базилика]</ref> un monestir [[monofisita]] i indicacions de que un dels setanta deixebles, Ampliatus, seguidor de sant [[Andreu apòstol]] (que segons l'[[Església Ortodoxa Búlgara]] va predicar a la ciutat l'any 56), va ser bisbe local. El 442 un tractat de pau entre [[Teodosi II]] i [[Àtila]] es va signar a Odessus . Al segle VI els documents imperials l'esmenten com a ciutat santa o ''sacratissima civitas''. El 513 fou el centre de la revolta del general [[Vitalià]]: el 536 [[Justinià I]] la va fer seu de la ''[[Quaestura exercitus]]'' regida pel prefecte de ''Scythia'' o ''quaestor Justinianus'' i que incloïa la [[Mèsia Inferior]], [[Escítia (província romana)|Escítia]], [[Cària]], les [[Illes de l'Egeu]] i [[Xipre]]; més tard el camp militar a l'exterior d'Odessus fou seu d'un altre alt comandant militar bizantí, el ''magister militum per Thracias''. L'anomenada línia Jireček, que marca la frontera lingüística entre el llatí i el grec va pels [[Balcans]] des de Odessus fins a la [[mar Adriàtica]]. A la vora del llac de Varna o Devnya s'esmenta la ciutat romana de [[Marcianòpolis]] que hauria estat destruïda pels búlgars al segle VI quan es comença a parlar de Varna.
[[Teòfanes el Confessor]] esmenta per primer cop el nom de ''Varna'' com el nom donat pels eslaus quan van conquerir els Balcans als segles VI i VII. El nom podria ser no obstant més vell encara i podria derivar de l'arrel proto-indoeuropea ''we-r-'' (aigua),<ref name="bartleby.com">{{format ref}}http://www.bartleby.com/61/roots/IE575.html w-r- The American Heritage Dictionary of the English Language: Fourth Edition. 2000]</ref> del proto-eslau ''varn'' (negre), o del iranià ''bar'' o ''var'' (camp, fortalesa). Segons Teòfanes, el 680, [[Asparukh]], fundador del [[Primer Imperi Búlgar]], va derrotar un exèrcit de [[Constantí IV]] prop del delta del [[Danubi]], i perseguint-lo va arribar a l'anomenada Varna, prop d'''Odyssos'' i terres de l'entorn ("...{{polytonic|ἐλθόντες ἐπὶ τὴν λεγομένην Βάρναν πλησίον Ὀδύσσου καὶ τοῦ ἐκεῖσε μεσογαίου}}");<ref>Teòfanes el Confessor, ''Chronographia'', Cap. 32. "''Bulgari in Moesia considunt et regnum condunt''". En línea (format [[DjVu]] a [http://kroraina.com/NI/izvori/GIBI_III/GIBI%20III.djvu Гръцки извори за българската история (ГИБИ) (''Fontes Graeci Historiae Bulgaricae''), том III] (1960), pàg. 263.</ref> potser el nom nou fou aplicat inicialment al riu adjacent o al llac, al camp militar romà o a les terres del rere ciutat, i només més tard a la ciutat mateixa. Al segle X el nom ''Varna'' estava
S'ha suggerit que el tractat de pau del [[681]] entre Bulgària i l'[[Imperi Bizantí]] que establia el Primer Imperi Búlgar, fou signat a Varna, i que a la seva rodalia va estar la primera capital provisional del país al sud del Danubi, possiblement a una antiga població prop del llac Varna a la costa nord anomenada ''Theodorias'' (Θεοδωριάς) per [[Justinià I]], fins que al cap de poc es va traslladar a [[Pliska]] a 70 kms a l'oest.<ref name="paper.standartnews.com">[http://paper.standartnews.com/archive/2006/01/28/supplement/s4689_9.htm Дървен град предхожда каменната Плиска {{bg}}].</ref> Asparukh va fortificar el riu Varna amb una muralla contra possibles atacs bizantins, mur conegut com a ''Asparuhov val'' (Muralla d'Asparukh) que encara es conserva. Nombrosos establiments búlgars del segle VII han estat excavats a la vora de la ciutat i més a l'oest; la costa nord del llac de Varna, més que altres regions, fou densament poblada per búlgars; s'ha suggerit que Asparukh era conscient de la importància del camp militar romà (''campus tribunalis'') establert per Justinià I a l'exterior d'Odessus i el considerava (al camp o al que en quedava) com a legitima seu de poder per les províncies de ''Moesia Inferior'' i ''Scythia''.
| |||