Macedoni de Tràcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d' "artis > d'"artis
m Corregit: trasllat tant inoportú > trasllat tan inoportú
Línia 11:
Macedoni va conservar el poder fins vers després del [[346]] quan l'acord de Constanci II amb [[Flavi Juli Constant|Constant]] va obligar a restaurar a Pau I, que fou confirmat pel congrés de [[Sardica]] el [[347]], mentre Macedoni podria seguir oficiant en una de les esglésies (que sembla que era una propietat privada seva). El [[350]] va morir Constant i el [[351]] tornava a estar en possessió del patriarcat i va començar una activa persecució contra els seus opositors, que foren torturats o desterrats alguns fins a la mort; algunes d'aquestes persones foren més tard reconeguts màrtirs i la seva memòria commemorada per l'església llatina el [[25 d'octubre]] i per la grega el [[30 de març]].
 
Aquestes crueltats li van fer perdre el suport entre els seus propis partidaris. Un dia va fer traslladar el cos de [[Constantí I el Gran]] de l'església dels Apòstols on havia estat enterrat i que tot i que només tenia 20 anys estava en molt malt estat i amenaçava d'ensorrar-se sobre les restes de Constantí; però no es va transmetre a la gent la causa del trasllat i van esclatar tumults i hi va haver força morts. Constanci II es va mostrar crític amb un trasllat tanttan inoportú i al concili de [[Selèucia d'Isàuria]] el [[359]] va deixar caure al patriarca: el partit del [[acacians]] o [[arrians purs]], i els [[semiarrians]], es van enfrontar i es van separar; es van presentar càrrecs contra Macedoni i la divisió dels seus no li va permetre enfrontar-los.
 
Macedoni, per la seva edat, no va ser al concili i no es van arribar a prendre mesures greus, però el [[360]], al concili de Constantinoble, fou deposat pels acacians, que tot i el conflicte que havien ocasionat en admetre a la comunió un diaca convicte d'adulteri, tenien el suport de l'emperador. Fou desterrat de Constantinoble i es va acostar als semiarrians ({{polytonic| Ἡμιαρειανοί}}), que van acabar agafant el nom de [[macedonians]] ({{polytonic|Μακεδονιανοί}}). Va romandre als afores de Constantinoble fins a la seva mort, en data desconeguda. Si com diu Facund encara vivia el [[381]] no podia ser molt vell quan fou escollit el [[341]].