Supergegant roig: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Corregit: "d'EUA" |
||
Línia 9:
Segons la primera llei de la Fisicoquímica, l'[[energia]] (indiferentment de com tipus sigui la que estiguem estudiant) en un sistema tancat, sempre es conserva i es distribuirà uniformement dintre del sistema a estudiar. Dintre d'aquest sistema, la superfície i la intensitat d'energia, es comportaran inversament proporcionals. Anàlogament a aquesta llei, mentre la grandària de l'estrella sigui menor, la intensitat d'energia calòrica, procedent de la fusió d'[[àtoms]] [[Hidrogen|d'hidrogen]] (H), serà major i sí la grandària és major, la seva intensitat serà menor.
Actualment es coneixen diverses estrelles d'aquest tipus, sent les més brillants [[Betelgeuse]] i [[Antares (estrella)|Antares]] que es troben respectivament en les constel·lacions d'[[Orió (constel·lació)|Orió]] i d'[[Escorpió]]. També existeixen supergegants vermelles a tal distància de la terra, que la seva magnitud aparent és molt menor a la seva magnitud real, aquest és el cas de [[Mi Cephey]] i [[W Cephey]], en la constel·lació de [[Cefeu (constel·lació)|Cefeu]]. Segons astrònoms
Les supergegants vermelles procedeixen de les gegants blaves i depenent de la massa de l'estrella progenitora, poden: o convertir-se directament en una [[supernova]], o fer-lo passant després d'una forta pèrdua de massa de nou com una gegant blava o fins i tot com una [[Estrella de Wolf-Rayet|estrella Wolf-Rayet]], donant lloc a una estrella de neutrons o en un [[Forat negre]]
| |||