Benvenuto Cellini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el [[Guerra > fins al [[Guerra |
m Corregit: acabar amb la vida de > posar fi a la vida de |
||
Línia 7:
El pare volia que Benvenuto es dedicara a la construcció d'instruments, i va intentar entrebancar la seua inclinació envers el treball del metall. Als quinze anys, son pare va acceptar a desgrat que entrara com aprenent d'un orfebre, Antonio di Sandro, de sobrenom [[Marcone]]. Benvenuto, que ja havia cridat l'atenció en la seua ciutat natal, després d'una baralla amb altres joves i per escapolir-se del càstig va fugir durant sis mesos a [[Siena]], on va treballar per a [[Fracastoro]], altre orfebre. Des d'ací es va traslladar a [[Bolonya]], on va esdevenir un bon intèrpret de [[flauta]] i va fer progressos en l'art de l'orfebreria. Després de visitar [[Pisa]] i d'intentar dues vegades instal·lar-se de nou a Florència (on va ser visitat per l'escultor [[Torrigiano]]), se'n va anar a [[Roma]], a l'edat de dinou anys.
Les primeres mostres del seu art a Roma van ser un [[cofre]] de plata, alguns canelobres de plata i un [[Got (vas)|got]] per al bisbe de [[Salamanca]], qui el va recomanar favorablement al [[Papa Climent VII]]. Posteriorment va realitzar una de les seues obres més celebrades, el medalló d'or de "[[Leda i el cigne]]" — amb el cap i el tors de Leda treballats en pedra — per encàrrec del Gonfaloniere Gabbriello Cesarino, que actualment es troba a [[Viena]]. També va tornar a la pràctica de la música, concretament a la flauta, i va formar part del grup de músics de la cort del Papa. En l'[[Saqueig de Roma (1527)|atac a Roma]] comandat pel [[Carles III de Borbó|Conestable de Borbó]], ocorregut immediatament després, la seua valentia i diligència van ser una prova clara de la seua lleialtat al [[Papa|pontífex]]. Si hom ha de creure el seu propi relat dels esdeveniments, ell mateix va ser qui va donar mort al Borbó, i posteriorment també va
Les seues gestes van facilitar la seua reconciliació amb els magistrats de Florència, i va poder tornar aviat a la seua ciutat natal. Ací es va dedicar principalment a l'elaboració de medalles, les més famoses de les quals (executades poc després del seu retorn) són "[[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]] i el lleó de Nemea", en [[or]] repussat, i "[[Atlas (mitologia)|Atlas]] subjectant l'esfera", en or gravat. Aquesta darrera acabaria estant en possessió de [[Francesc I de França]].
| |||