Imperi Maratha: diferència entre les revisions

L’Imperi Maratha estava en el seu apogeu en el segle XVIII sota Shahu i el Peshwa [[Baji Rao I]]. La derrota de la [[Tercera batalla de Panipat]] el 1761 va acabar amb l’expansió de l’imperi vers el nord-oest i va reduir el poder dels Peshwas. El 1761, despresdesprés de la derrota, el Peshwas van anar perdent el control del regne. Molts caps militars de l’Imperi Maratha com els [[Scindia]], [[Holkar]], [[Gaikwar]], [[Parshuram Pant Pratinidhi]], [[Bhonsle]] de Nagpur, [[Pandit]] de [[Bhor]], ''Patwardhan'' i [[Newalkar]], va iniciar accions per assolir les seves ambicions d’esdevenir reis de les seves respectives regions. No obstant això, sota el govern de [[Madhavrao I]], es va restaurar l’autoritat Maratha al nord de l’Índia, 10 anys després de la batalla de Panipat. A la mort de Madhavrao, l’imperi va donar lloc a una dèbil confederació, en la qual el poder polític residia en una 'pentarquia' de les cinc principals dinasties Maratha: els Peshwas de [[Poona]], els [[Scindia]]s (originalment "Shindes") de [[Malwa]] i [[Gwalior]], els [[Holkar]]s d’[[Indore]], els [[Bhonsle]] de [[Nagpur]] i els [[Gaikwar]]s de [[Baroda]]. La rivalitat entre els Scndhia i els Holkar va dominar els assumptes de la confederació durant els primers anys del segle XIX, de mateixa manera que els enfrontaments amb els britànica i la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] durant les tres [[Guerres Anglo-Maratha]]. A la [[Guerra Pindari|Tercera Guerra Anglo-Maratha]], l’últim Peshwa, Baji Rao II, va ser derrotat pels britànics els 1818. Aquest fet, va suposar que la major part de l’Imperi Maratha fos absorbida per l’[[Índia Britànica]], malgrat que alguns estats Maratha van persistir com a [[principats]] gairebé independents, fins que l’Índia va esdevenir independent el 1947. Els Marathas són coneguts per la destrucció de l’[[Imperi Mogol]].