Diacrítics del grec: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: esperar al [[1982 > esperar el [[1982 |
m Corregit: i despres en > i després en |
||
Línia 43:
Mentre que l'esperit aspre indica la presència d'un fonema, [h], l'esperit suau marca l'absència d'aquest fonema, de fet, no té cap paper, simplement permetre una millor lectura, ja que només les vocals inicials el poden dur, com passa amb l'esperit aspre. En els manuscrits medievals, sovint de lectura difícil, és evident que aquest signe juga un paper que no pot ser pas omès.
La invenció de l'esperit suau també s'atribueix a [[Aristòfanes de Bizanci]], tot i que ja existia abans. Es tracta simplement de la inversió de l'esperit aspre: la semi-eta [[Fitxer:Psilon.png|Semi-eta]] evolucionada en ''' ҆''' i
Tret de les edicions franceses, quan dues rhos apareixen juntes en un mot, és possible escriure-les '''ῤῥ''', com a '''πολύῤῥιζος''' (que té moltes arrels). En una edició francesa, però, el mot s'hauria d'escriure '''πολύρριζος'''. Es tracta d'una grafia etimologitzant que es troba sota la forma '''-rrh-''' en alguns mots en francès com ''catarrhe''.
| |||