Acadèmia Marshall: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: traslladar a l numero > traslladar al numero
m Corregit: traslladar al numero > traslladar al número
Línia 37:
''La capacitat d’arribar per intuïció''<br />
''Al més gran perfeccionament.''>><ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.57 |isbn=84-88158-21-1}}</ref> <br />
'''[[Frank Marshall King|Frank Marshall]]''' va néixer a Mataró, encara que per lògica hagués hagut de néixer a Anglaterra però si això hagués succeït potser no es parlaria d’ell com el continuador de l’escola pianística d’Enric Granados. Frank Marshall va rebre les seves primeres nocions de musica a Mataró amb el mestre [[Teodor Solà i Vendrell]], la brillantó que tenia de cara al piano es va notar de seguida i els pares el van portar a Barcelona, on va continuar la seva formació al [[Conservatori Liceu]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.58 |isbn=84-88158-21-1}}</ref> La gran personalitat d’[[Enric Granados]] va cridar l’atenció de Marshall i amb només disset anys va obtenir el títol de professor a l’academia i en poc temps va ser l’assitent a les classes de Granados,<ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.60 |isbn=84-88158-21-1}}</ref> i feia les substitucions i supervisava les notes dels alumnes. Als vint anys va ser nomenat sotsdirector dels estudis de piano de l’acadèmia. La relació amb Granados es va anar fent més forta i estreta, tant que per Granados, Marshall esdevingué un ajudant imprescindible, paral·lelament la carrera concertística de Marshall prosperava any rere any. La mort de Granados va ser un cop molt fort per tothom però especialment pels seus deixebles i pel futur de l’Acadèmia. [[Pedrell]], va animar Frank Marshall perquè fes continuar a l’academia, per tal de mantenir viva la memòria de Granados. Al curs de l’any [[1916]]-[[1917]] l’ ‘’’Acadèmia Granados’’’ estava formada pel següent consell directiu: [[Eduard Granados]]( ill d’[[Enric Granados]], Frank Marshall, el mestre [[Mas i Serracant]] i [[Albert Torellas]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.65 |isbn=84-88158-21-1}}</ref> L’activitat concertística de Marshall va disminuir degut a la responsabilitat que va assumir al fer-se càrrec de l’ ‘’’Acadèmia Granados’’’. Els primers anys d’aquest gran canvi van succeir amb força i estabilitat. Tot i això, al final es va decidir que es canviés el nom d’ ‘’’Acadèmia Granados’’’ pel d’ ‘’’Acadèmia Marshall’’’. D’aquesta manera es va solucionar els problemes de l’herència i de la manca de diners i el [[1920]] Frank Marshall va esdevenir l’únic propietari de l’escola, el seu únic director i responsable.<ref name="M01">{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.66 |isbn=84-88158-21-1}}</ref> L’acadèmia es va traslladar al numeronúmero 106 de la Rambla de Catalunya, que també era la residència del mestre Marshall, aquest estava casat des de [[1917]] amb [[Teresa Cabarrús]] la qual era una entusiasta de la música i va ser un gran suport a la vida del pianista i va contribuir molt a la prosperitat de l’academia.<ref name="M01"/> Frank Marshall amb un cos il·lustre de professors i amb la col·laboració d’antics deixebles va mantenir el prestigi de l’Acadèmia. L’any [[1948]] va morir la dona de Marshall- la qual havia estat un personatge clau dins del bon funcionament de l’acadèmia- fet que va ser molt dolorós i d’es d’aquell moment el mestre, va reduir la seva vida gairebé només per l’Acadèmia.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d’escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.85 |isbn=84-88158-21-1}}</ref>
 
==Alicia de Larrocha==