Economia del benestar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tant -> tan bon |
m Corregit: de l societat > de la societat |
||
Línia 23:
La transició cap a la democràcia liberal ha conduït a importants reformes i a un augment notable de la despesa social, l'aspiració d'instaurar un règim socialdemòcrata s'enfrontava a sèries dificultats causades per l'herència institucional franquista i les circumstàncies internacionals que envolten a l'Estat del Benestar. Així doncs el projecte de construir un sistema de benestar social públic -regit per principis d'universalitat, major desmercatilització dels treballadors, igualació de privilegis i política familiar dirigida cap a l'emancipació de la dona- és mantinguda per un sector de l'esquerra i dels sindicats.
El PSOE pujà al govern enfrontant la responsabilitat de reconvertir un sistema productiu en crisi i supedità la política social a la política econòmica (sembla paradoxal que per portar aquesta opció de política, pugui donar el poder a aquells que originàriament ho farien així...) que recolzat amb les reaccions a nivell internacional davant l'anomenada '''«crisi de l'Estat del Benestar»''' de retornar les responsabilitats socials de l'Estat a la comunitat o a la societat civil (noms que moltes vegades, i en el cas de la Sanitat amb els seus concerts i subvencions és el més clar..., amaguen una veritable propietat privada amb ànim no només de lucre...). Aquestes "solucions" compten amb un gran nombre de defensors fins i tot dins els partits d'esquerra, que ara no saben resistir a les pressions del sector privat i de la bel·ligerància política d'una Església que no es resigna a acceptar la secularització creixent de
{{ORDENA:Economia Del Benestar}}
| |||