Revisió del 16:06, 23 abr 2014 modifica Jacobí (discussió \| contribucions) 1.064 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 15:04, 18 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: a l branca > a la branca Edició següent →
Línia 146: El regne d'[[Enric II de França\|Enric II]] ([[1547]]-[[1559]]) i sobretot dels seus tres fills [[Francesc II de França\|Francesc II]] ([[1559]]-[[1560]]), [[Carles IX de França\|Carles IX]] ([[1560]]-[[1574]]) i [[Enric III de França\|Enric III]] ([[1574]]-[[1589]]) van estar marcats per aquests enfrontaments entre protestants i catòlics, dels quals els més importants serien les vuit guerres de religió entre [[1562]] i [[1598]]. La [[massacre de Sant Bartomeu]], començada la nit del 24 o [[25 d'agost]], [[1572]], és l'exemple més tràgic d'aquests enfrontaments. Després de la mort d'Enric III, assassinat per un monjo fanàtic, i sense cap hereu masculí, el tron va passar a lla branca petita dels [[dinastia Borbó\|Borbons]], en la persona d'[[Enric IV de França\|Enric IV]], abans rei de [[Regne de Navarra\|Navarra]]. Però, ell era protestant, i no va ser reconegut pels ultra catòlics de la Santa Lliga francesa. Caldria que reconquerís el seu regne i sobretot que es convertís al catolicisme el [[1593]] (amb la cèlebre frase: "París bé val una missa"). Tan bon punt el seu poder fou consolidat, Enric IV va acabar amb les guerres de religió promulgant la llibertat de culte per als protestants amb l'edicte de Nantes de [[1598]]. Amb el suport del seu ministre Sully, Enric IV va assajar de reconstruir un regne castigat per les guerres de religió, però, va ser assassinat per Ravaillac, un catòlic fanàtic el [[1610]], i va llegar al seu fill [[Lluís XIII de França\|Lluís XIII]] un regne considerablement més enfortit. == La monarquia de la Vella França ==

Regne de França: diferència entre les revisions