Antiguitat tardana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 106:
==Literatura==
[[File:ViennaDioscoridesPlant.jpg|thumb|El [[Codex Vindobonensis o Dioscòrides de Viena]], un [[manuscrit il·luminat]] de principis del [[segle VI]] de ''De [[Materia Medica]]'' obra de [[Dioscorides Pedaci]] escrita en [[grec antic|grec]], un rar exemple d'obra científica de l'antiguitat tarda.]]
Durant l'antiguitat tardana, s'observa una represa de l'ús literari del [[siríac]], l'[[armeni]], l'[[àrab]] i el [[Idioma copte|copte]], com també en alguns textos es pot veure la divergència entre el [[llatí clàssic]] i el [[llatí vulgar]]; d'altra banda, predominen les obres enciclopèdiques que pretenen recollir i conservar el saber clàssic, així com els resums d'obres antigues, sovint revestides d'un llenguatge al·legòric com ara ''De Nuptiis Mercuri et Philologiae'', obra en nou llibres escrita per [[Marcià Mineu Fèlix Capel·la]] sobre les set [[arts liberals]] o bé ''De Arithmetica'', ''De Musica'', i ''[[Consolació de la filosofia|Consolatio Philosophiae]]'' de [[Boeci]], obres totes aquestes que gaudiren de força difusió durant l'Edat Mitjana, mentre que [[Ammià Marcel·lí]] [[Procopi de Cesarea]] foren exemples del conreu de la historiografia.
Línia 119:
*en grec: [[Quint Esmirneu]], [[Nonnos de Panopolis]], [[Romà el Melode]] o [[Pau Silenciari]]
*en llatí: [[Paulí de Nola]], [[Claudi Claudià]], [[Rutili Claudi Namacià]], [[Sidoni Apol·linar]], [[Flavius Cresconius Corippus]] i [[Arator]]
==Vegi's també==
| |||