Máquina!: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: single al 1972 > single el 1972
m Corregit: probablement degut a que l > probablement perquè l
Línia 14:
Entre permís i permís del servei militar, Enric Herrera va anar contactant amb músics per refundar Máquina! com a una formació de [[Jazz-Rock]] amb secció de vents a l'estil de grups com [[Blood, Sweat and Tears]] i [[Chicago Transit Authority]]. Va integrar el grup Crac, format per [[Carles Benavent]], [[Emili Baleriola]] i [[Salvador Font]], que tot i la seva joventut, van rebre molt bones crítiques en el Festival de Música Progresiva de la tardor de 1970. La secció de vent estava formada inicialment per dos membres de Yerba Mate, els argentins Carlos Avalone a la trompeta i Ricardo Solís al trombó, Joan Mena al saxo alt i a la veu i la flauta la canadenca Arta Arbelle que no va arribar a gravar a l'estudi amb el grup. Aquesta formació, sense Arbelle, va editar un single el febrer de 1971, ''Sun brings the summer'' i ''Burning butts'' com a cara B amb Baleriola com a cantant del primer. El 14 de març de 1971 debutarien amb Arbelle com a cantant en el [[Palau de la Música Catalana]] amb [[Enric Barbat]], que iniciava la seva carrera en solitari. Aquest va suposar el primer concert de rock en la història del Palau de la Música. Van rebre bones crítiques i els van bategar com els Chicago espanyols, tot i que alguns van manifestar una certa decepció pel so més professional i menys improvisat que mostrava aquesta Máquina! Val a dir que si la primera Máquina! va ser la primera formació de rock progressiu a Espanya, aquesta segona Máquina! va ser la primera formació Jazz-Rock, encara que el progressiu enfonsament de la revolució musical de 1968-1971 va forçar la dissolució del grup en 1972.
 
Durant l'any i mig que aquesta nova Máquina! va funcionar, els canvis de formació van ser constants, probablement degut a queperquè l'absència del seu líder, (a l'exèrcit), no li donava l'estabilitat necessària al grup. Van editar un segon single el 1972, ''Take it easy/King Kong rides again'', amb un so Jazz-Rock una mica més comercial amb el nord-americà Teddy Ruster com a cantant, però l'anunci per part de la premsa de que el grup ''underground'' per excel·lència es tornava comercial, va fer que perderen els seus antics fans i no van rebre suport del públic aficionat a la música més comercial degut a la consolidada fama del grup. Això va deixar a la banda en una situació difícil i Enric Herrera va prendre la decisió de gravar un disc en directe preveient la propera dissolució de la banda. Van convidar a Jordi Batiste per cantar les antigues cançons de Máquina! i van fer dos recitals el 7 i 8 de juliol de 1972 al [[Casino l'Aliança del Poblenou]]. Després d'això, el grup va fer un concert a la discoteca M&M de Madrid i es va dissoldre per raons econòmiques.
 
Aquest segon LP, anomenat ''En Directo'', va ser editat a l'octubre de 1972 quan ja no existia la formació i amb ressenyes força tristes en la premsa musical i generalista que lamentaven la desaparició d'aquesta banda, que estava considerada com una de les millors de tot l'Estat. Fins i tot, la revista Disco Express s'oferia a enviar aquest doble LP a qui el solicitara si pagava les despeses d'enviament. "En Directo" va ser el primer disc doble enregistrat en directe per un grup espanyol. En 1982, Àngel Fàbregas, responsable del segell discogràfic Als Quatre Vents, va editar un EP, ''Funciona...'', amb dos gravacions inèdites de la segona Màquina. El 2004 es va publicar un LP d'edició limitada ''...Funciona'', amb tots els singles de Máquina! i alguna versió inèdita gravada en ''Jam Sessions''. Aquest LP també contenia un llibret amb la història detallada del grup i diverses fotos de l'època. Tant l'LP "Why?" com "En Directo" han sigut reeditats en format CD per la discogràfica Picap. A més a més, el març de 2010 es va publicar un recopilatori, ''Lets Get Smashed'', amb tots els singles que va gravar Máquina! durant la temporada 1969-1972.