Peggy Guggenheim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a Estats Units > als Estats Units
m Corregit: Brancusi]], però degut a que > Brancusi]], però, com que
Línia 26:
Durant la seva estada a Londres va decidir obrir una galeria d'art modern. En aquells moments ni ella es podia arribar a imaginar tot el que invertiria en obres d'art per aquell nou local. Quan va obrir aquesta galeria, l'any 1938, no sabia pràcticament res sobre aquest nou art al que estava dedicada la seva galeria, sinó que els seus coneixements se centraven bàsicament en la pintura feta abans de l'[[impressionisme]]. Amb aquest desconeixement de l'art del segle XX, va decidir demanar ajuda a un artista [[dada]] gran amic seu, [[Marcel Duchamp]], qui es convertiria en el seu gran conseller en aquest nou projecte. Tot i aquesta ajuda, també va rebre els consells d'un crític d'art, [[Herbert Read]], qui a part de presentar-li a la gran majoria dels artistes europeus, va ser l'encarregat d'iniciar a Peggy en el nou món de l'art, tal com diu ella: ''"Tuvo que educarme por completo. Yo no era capaz de distinguir entre dos obras de arte moderno diferentes, pero me enseñó la diferencia entre el Surrealismo, el Cubismo y el arte abstracto... Tengo que agradecerle a él que me iniciara en el mundo del arte moderno"''<ref name=Confessions>{{ref-llibre |cognom=Guggenheim |nom=Peggy |títol=Confessions Of an Art Addict |llengua=anglès |editorial=Ecco |data=1997 |pàgines= |isbn=0880015764 }}</ref>
 
Peggy volia dedicar la primera exposició de Guggenheim Jeune a un gran amic seu, [[Brancusi]], però, degut acom que en aquells moments no es trobava a París, l'exposició, suggerida per Duchamp, va ser sobre [[Jean Cocteau]]. Segons ella explica en la seva biografia, els preparatius per aquesta exposició van resultar ser massa complicats: Cocteau no va poder assistir a l'exposició, encara que va redactar la introducció del catàleg i va enviar els dibuixos; tot i que una de les seves obres, un llençol de [[lli]] on hi apareixia un nu, va ser retingut a la duana britànica. Finalment Peggy se'l va poder emportar amb la condició de no exposar-lo, i finalment el va acabar comprant ella mateixa.
 
Aquesta primera compra suposaria l'inici d'una col·lecció d'art modern feta a partir de la compra d'una obra en cada exposició. Després d'aquesta primera exposició, van venir d'altres com [[Kandinski]], que mai abans havia exposat a Londres; [[John Tunnard]], o [[Yves Tanguy]], entre d'altres, que també van ser un autèntic èxit.