Partit Republicà Democràtic Federal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Corregit: amb amb [[Josep > amb [[Josep |
||
Línia 15:
== Reorganització del partit ==
Amb la [[Restauració (absolutisme)|Restauració]] borbònica del 1874 el partit restà desorganitzat i mancat de lideratge clar. Fins al 1880 no comença a reorganitzar-se, gràcies a l'ascens al poder de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Però una gran part dels líders coneguts (Tomàs i Salvany, Pascual i Cases, Rubau Donadeu, Coromines, al Principat; [[Joaquim Fiol i Pujol]], a les [[Illes Balears]]) s'alinearen amb [[Emilio Castelar]] i fracassaren els intents d'acostament entre [[Estanislau Figueras]] i [[Francesc Pi i Margall]], alhora que [[Valentí Almirall]] deixava el partit el [[1881]]. Tot i així, comptava
El [[1894]] es va fixar el seu ideari de manera clara i concreta amb la redacció del ''Programa del Partido Federal'', però el seu creixement fou molt escàs. Pi i Margall fou diputat a partir del [[1886]], així com Vallès i Ribot i algú més a partir del 1891, però s'aguditzà el quasi exclusiu suport de Catalunya. I endemés la seva operativitat era mermada per una continuada resistència als intents reunificadors del republicanisme i el manteniment d'una rígida ortodòxia doctrinal. A finals de segle el partit era força desorganitzat malgrat el prestigi de Pi i Margall i el partit a Catalunya amb la campanya d'oposició a la [[Guerra Hispano-estatunidenca|guerra de Cuba]].
| |||