El virgo de Vicenteta: diferència entre les revisions

''El Virgo de Vicenteta'' es va imprimir l'any 1845 i el 1846 se'n va estrenar una versió suavizadasuavitzada, abamb el títol ''Pasqualo i Vicenteta o el tribunal de Favara''.<ref name="Ros">{{ref-llibre|llinage=Cantavella |nom=Rosanna |llinage=et al. |capítol=Els Sainets de Viçanteta |urlcapítol= http://books.google.cat/books?id=tNJxQa_Yy1YC&pg=PA115|títol=Actes del Septim Coloqui Internacional de Llengua i Literatura Valencianes}}</ref>. Bernat i Baldoví va signar l'obra enamb el seudonimpseudònim "Una musa mesmés puta que les gallines". La versió suau, peroperò, la va signar enamb un de mesmés cast: "Musa de la Ribera del Xúquer"

Per la seua gosadia i pels apunts escènics hilarants, sembla mesmés una obra concebuda per ser llegida mesmés que no representada, la qual cosa esés coherent abamb la moral de l'època. AixínaAixí, ''El virgo de Vicenteta'' seria una obra destinada a circular de manera clandestina entre els senyors benestants de València i el seu entorn. Un atrealtre, en el prefaci a una edició de l'obra publicada pel semanarisetmanari ''[[El Temps]]''<ref>L'edició, en un fullet de tapes roges que es va regalar abamb un número de la revista, va comtarcomptar abamb el suport financer de la Generalitat Valenciana. Utilitza el text corregit que [[Manuel Sanchis Guarner]] i Alfons Llorenç Gadea van enllestir per a una atraaltra edició, clandestina i casolana, de 50 exemplars l'any 1971. A l'edició de d{{'}}''El Temps'' no hi consta la data.</ref> defensa la idea que Bernat i Baldoví, pel seu caractercaràcter conservador i cristiacristià, no va voler fer una obra transgresoratransgressora sinosinó en el llenguagellenguatge, i que l'autor s'hauria escandalizatescandalitzat davant una obra del [[Marquès de Sade]]. Fuster no deixa de reconèixer el caractercaràcter sorprenent d'alguns passagespassatges, mesmés proximspròxims aal l'[[Teatreteatre de l'absurd]] de [[Ionesco]] o al [[surrealisme]] que al típic sainet del segle XIX. L'obra és farcida de referenciesreferències agroeròtiques, molt habituals entre els valencians, i atorga tota claseclasse de qualificatius provinents de l'horta o del secà als organsòrgans sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarg etcètera. Bernat i Baldoví hi arriba a fer una paròdia completa del celebrecèlebre soliloqui de Segimon.

L'acció de la història té lloc al poble de [[Favara]] ([[Ribera Baixa]]) i l'argument se centra en la presentació de dosdues querelles de caràcter sexual que són portades davant l'alcalde. D'una banda hi ha la querella d'un matrimoni, el Tio Collons i la Tia Tomasa, desavingut a causa que el Tio Collons sodomizasodomitza la seua muller. D'atraaltra banda, hi ha la querella d'en Pasqualo (fill de Collons i Tomasa) i na Vicenteta, qui exigeix a en Pasqualo que es case ab ella, ja que, segons Vicenteta, en Pasqualo l'ha desponcellada. En Pasqualo argumenta davant del jugejutge i dels seus pares que na Vicenteta l'ha seduït i que ella no era verge. Abans d'això, na Vicenteta, tota sola en escena, fa un llarg monòleg en el qual exposa el seu desig de perdre la virginitat, fet que queda clar quan agafa els atributs d'un vianant que orina de cara al públic. Al final de l'obra, l'alcalde dictamina:

* Na Vicenteta és condenadacondemnada "a que vinga i li'n pegue un sastre / tres o quatre en la bacora".

Bernat i Baldoví va modificar l'obra original i en va crear una nova versió més suau, en el títol complet de ''Pasqualo i Vicenteta i l'alcalde de Favara''. Les causes d'este canvi de versió no són clares. Els biògrafs de l'autor indiquen que el seu pare el va recriminar pel fet d'haver escrit una obra obscena i Bernat i Baldoví va decidir modificar. Esta versió únicament canvia el referent de l'obra, tot mantenint una gran part dels diàlegs. El nom del Tio Collons canvia a Bartolo. Així, a ''Pasqualo i Vicenteta'', l'origen de la disputa matrimonial entre Tomasa i Bartolo rau en el fet que Tomasa troba a la nit una dona en sa casa. En Bartolo diu que no en sap res, però na Tomasa sospita del marit. Pel que fa a en Pasqualo i na Vicenteta, esta, vol casarsecasar-se i fa jurar a en Pasqualo, davant d'una taula plena de menjar i beguda, la promesa de matrimoni. AixinaAixí mateix, el veredicte final de l'alcalde canvia:

L'any [[1979]], el director valencià de cinema [[Vicente Escrivá]] va realitzar una [[El virgo de Vicenteta (pel·lícula)|versió cinematogràfica]] de d{{'}}''El Virgo de Vicenteta''. Hi van participar actors com [[Joan Monleon]], [[Antoni Ferrandis]], [[Josep Maria Angelat]], [[Rosita Amores]] i [[Queta Claver]].