Límit divergent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
petit canvi gramàtic
m Corregit: són són > són
Línia 4:
Fisiogràficament, els límits divergents corresponen a grans serralades muntanyoses submarines anomenades [[dorsal oceànica|dorsals oceàniques]], amb longituds majors a 5.000 km. són les serralades muntanyoses més llargues que es poden observar a la [[Terra]]. En la seva part central, són tallades longitudinalment per nombroses [[falla|falles normals]] formant [[graben|foses tectòniques]], donant lloc a depressions en la cresta del sistema, denominades [[zona rift|zones rift]]. Just per sota d'aquesta, l'escorça terrestre assoleix els espessors més coneguts (~5 km), que contrasta fortament amb l'espessor en els interiors continentals, que arriben a mesurar 80 km.
 
Una altra de les característiques fisiogràfiques dels límits divergents és que no són són continus. Estan formats per segments tallats per [[falla|falles]] perpendiculars a l'eix de les dorsals. Aquestes falles s'anomenen [[falla transformant|falles transformants]]. En la zona de rift de les dorsals és comú observar-hi activitat [[volcà]]nica de tipus fissural, és a dir, el [[Magma (vulcanisme)|magma]] s'injecta al llarg de les fractures o fissures sense formar [[volcà|volcans]] (amb les seves característiques còniques). També es registren nombrosos [[terratrèmol]]s. Tot i així, aquests són de baixa magnitud, ja que l'escorça oceànica en aquesta zona és molt prima.
 
La major part dels límits divergents es troben sota el mar i donen lloc a dorsals oceàniques. Existeix, però, un límit divergent a l'est d'[[Àfrica]] que està literalment partint en dos el continent; s'estén des de [[Moçambic]] fins a [[Etiopia]] ([[Gran Vall del Rift]]), continua en la [[mar Roja]] i arriba fins a la vall del [[riu Jordà]] i el [[mar Mort]] a l'[[Orient Pròxim]].