Hector Berlioz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: semblar tant exageradament > semblar tan exageradament |
m Corregit: de de les primeres > de les primeres |
||
Línia 99:
intentar jugar fort en la coronació, per a la qual va escriure el ''Te Deum'', però l'obra no s'estrenaria fins al [[1855]].
[[Fitxer:Berlioz in1868.jpg|thumb|200px|Última fotografia feta a Hector Berlioz el [[1868]]]]
El [[1854]] es casa amb Marie Recio després de conèixer la mort de Harriet. Entretant havia conclòs la trilogia sacra ''[[La infantesa de Crist]]'', la seva producció més delicada, que li va proporcionar un altre triomf. Nous viatges a [[Baden-Baden]] i a [[Weimar]] van revifar la seva amistat amb [[Liszt]] i li van fer concebre la idea d'una vasta epopeia sobre ''[[L'Eneida]]'' -[[Virgili]] era un dels seus autors favorits- que pogués ser una resposta al repte dramàtic
[[Fitxer:Title Page Les Troyens.jpg|thumb|esquerra|Portada de la versió de ''Les Troyens'' estrenada l'any 1863. Berlioz mai no pogué fer representar sencera la seva obra mestra]]
Berlioz va retornar a les seves fonts d'inspiració, Virgili i Shakespeare, va escriure un bonic llibret i va compondre una de les partitures més complexes de la història lírica. La va concloure el 7 d'abril de [[1858]] i va iniciar un llarg calvari per estrenar-la. No va ser fins al 4 de novembre de [[1863]] quan s'estrenà un esborrany de l'enorme producció, que agrupava els tres últims actes molt mutilats. Per a aquestes representacions va escriure les seves dues últimes partitures, un «Preludi» i la «Marxa troiana». Malalt, no va poder assistir a cap de les vint-i-una funcions. El comiat anava a ser definitiu i amarg. La versió de ''Les Troyens'' no va constituir un fracàs, però va quedar clar que la seva carrera operística havia conclòs.
| |||