Parlament de Suècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: governa baix el > governa amb el |
m Corregit: pel descontent social > pel descontentament social |
||
Línia 45:
Les arrels del '''Parlament de Suècia''' modern es poden trobar en la reunió de [[1435]] de la noblesa sueca celebrada en la ciutat d'Arboga. Esta assemblea informal fou modificada en 1527 pel primer rei suec modern [[Gustav I]] Vassa, que pretenia incloure representants dels quatre estaments socials: la noblesa, el clergat, la burgesia (els comuners propietaris com els comerciants, advocats... ), i els camperols (agricultors amb propietat terratinent). Esta forma de representació (''Ständestaat'') va durar fins al 1865, quan la representació per béns fou abolida i s'establí el parlament bicameral modern. No obstant això, no es va convertir en un parlament en el sentit contemporani fins que s'establiren principis parlamentaris al sistema polític en 1917.
El 22 de juny de 1866, el ''Riksdag'' decidí reconstituir-se como una assemblea legislativa bicameral, formada per la ''Första kammaren'' o Primera Càmera, amb 155 membres i l'''Andra kammaren'' o Segona Càmera amb 233 membres. La Primera Càmera era elegida indirectament per regidors dels comtats i ciutats, mentre que la Segona Càmera era elegida directament per sufragi universal. Aquesta reforma vingué emparada pel
Mitjançant una esmena a la Constitució Sueca en les eleccions generals de 1970, s'establí una assemblea unicameral amb 350 escons. Les eleccions generals següents al ''Riksdag'' unicameral de 1973, només donà al Govern el suport de 175 membres, mentre que l'oposició tenia una força igual a 175 membres. En diversos cassos es produí un empat de vots, i la decisió final deuria ser determinada per sorteig. Per a evitar la repetició d'aquestos casos, el nombre d'escons en el Parlament es reduïren a 349 des de 1976.
| |||