Rafael Maroto Yserns: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Substitució de Coat_of_arms_of_Valparaiso,_Chile.svg per Escudo_de_Valparaíso_(Chile).svg. |
m Corregit: el descontent per > el descontentament per |
||
Línia 21:
El desembre del [[1813]] es féu a la mar amb destí al [[Perú]], al cap del regiment de [[Talavera]]: desembarcà a [[Lima]], i marxà a la [[Guerres d'independència hispanoamericanes|reconquista de Xile]], ascendint allà a general, i tornà a [[Europa]] el [[1825]]. Desenvolupava la comandància general de la província de [[Toledo]], quan es notaren els primers símptomes de la [[Primera Guerra Carlina|guerra civil]]; llavors renuncià a aquell govern militar, i el [[1835]] fou nomenat per [[Carles Maria Isidre de Borbó|Dom Carles]] comandant general de [[Biscaia]], però disgustats pels molts obstacles que se li oposaven, es retirà a [[Tolosa]].
Més endavant, havent fracassat [[Juan Antonio Guergué]] en el comandament de l'exèrcit carlista, aquest fou confiat a Maroto, al qual Dom Carles va permetre retornar a les províncies alguns mesos abans. De caràcter atrabiliari i dur, no fou ben rebut per tothom: augmentà el
Des del gener de [[1839]] entrà amb tractes amb [[Baldomero Espartero]], al mateix temps que els seus enemics dintre del camp carlista conspiraven per enderrocar-lo, sabedor Maroto i no aconseguint obtenir de Dom Carles el castig per aquests, procedí per si sol a prendre i afusellar els generals García, [[Pablo Sanz y Baeza]] i [[Juan Antonio Guergué]], el brigadier Carmona, l'intendent Uriz i l'oficial Ibáñez, no va poder fer el mateix amb d'altres que aconseguiren escapar, després d'aquest fet féu una proclama tractant de justificar aquest fet. Desaprovat aquest per Dom Carles, Maroto fou separat del comandament de l'exèrcit i declarat traïdor; però acabà per cedir davant l'actitud del general i de les tropes que el seguien.
| |||