Literatura gallega: diferència entre les revisions

L'anomenada ''xeración'' o ''grupo'' [[Nós]], d'autors agrupats al voltant de la revista de mateix nom, de cariecaràcter més intel·lectual i polític, potser, que no pas literari, i on destacarien [[Ramón Cabanillas]] (1876-1959), [[Florentino Cuevillas]] (1866-1958) amb els estudis divulgatius ''Edade de ferro na Galiza'' (1925) i ''Prehistoria galega'' (1930); [[Ramón Otero Pedrayo]] (1888-1976), [[Vicente Risco]] (1883-1963) amb els assaigs ''Mittleuropa'' (1934), ''O problema político de Galiza'' (1930) i ''Nós, os inadaptados'' (1933), i també fou traductor al gallec de Wells, Shaw, Malalrmé, Rimbaud i Chesterton; [[Alfonso Rodríguez Castelao]] (1886-1950), el més polititzat de tots i el més compromès, amb les narracions ''Os dous de sempre'' (1934), l'assaig ''Nas cruces de pedra na Galiza'' (1949), el drama ''Os vellos no deben namorarse'' (1941), el recull de dibuixos i escrits de denúncia contra les barbaritats de la guerra civil ''Atila en Galiza/Galiza mártir'' (1937), i finalment, la Bíblia de la galleguitat, ''Sempre en Galiza'' (1948); i [[Xohan Vicente Viqueira]] (1886-1924) traductor al gallec de [[Berkeley]], [[David Hume]] i [[Teòcrit]],{{text imprecís|data=abril de 2013}} i autor d'''Ensaios e poesías'' (1925), influïdes per [[Henri Bergson]].