Qànsawh al-Ghawrí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en desgracia o > en desgràcia o
m Corregit: els beduins sempre > els beduïns sempre
Línia 8:
Els dos principals amirs que l'havien portat al tron volien influir en el govern; un d'aquestos, Misr Bay, fou arrestat el [[28 de juliol]] de 1501, però va fugir per organitzar una revolució que va fracassar i Misr va morir en la lluita el [[21 de març]] de [[1502]]; l'altra en canvi, Kayt al-Radjabi, va esdevenir el principal conseller de Kansuh. El [[1502]] va esclatar una revolta contra el xerif de la Meca [[Barakat II]], que va durar cinc anys, en que van lluitar les faccions de la Meca i Yanbu, dirigides pels seus germans que el van enderrocar (1503 o 1504).
 
El [[1504]] es va revoltar el governador d'Alep, Sibay; el [[23 de desembre]] de [[1504]] Kayt al-Radjabi fou arrestat acusat de complotar amb Sibay per ser proclamat sultà de Síria. El [[1505]] Zayn al-Din Barakat ibn Musa, un àrab, fou nomenat ''muhtasib'' del Caire (gener del [[1505]]) i encarregat de les finances de l'estat; el novembre del 1505 es va enviar una flota en ajut de [[Mahmud Shah I Begra Gudjarati]] contra els portuguesos. Durant l'any el país va patir una epidèmia de pesta; el mateix [[1505]] es va reconciliar amb el rebel Sibay i el va nomenar ([[13 de març]] de [[1506]]) governador de Damasc, govern que va conservar deu anys fins a la seva mort (en la batalla final contra els otomans). Sibay va haver de lluitar contra els beduinsbeduïns sempre inquiets, i especialment contra Muhammad ibn al-Hanash el poderós ''mukaddam'' de la [[Bekaa]] (juny de [[1506]]).
 
La revolta contra el xerif de la Meca fou sufocada i Barakat II fou restablert al tron (1506/1507). El [[1507]] va crear una foneria per canons. El maig de [[1507]] els [[safàvides]] van envair el principat de [[Dhu l-Kadr]] on [[Ala al-Dawla Bozkurt]] donava ara suport als egipcis (inicialment havia estat un protegit otomà que va capgirar aliances); un exèrcit persa de vint mil homes va saquejar [[Marash]]; Ala al-Dawla va haver de fugir cap a la muntanya Durna; la ciutat d'Elbistan fou saquejada; els safàvides van destruir pràcticament tots els monuments de la dinastia però finalment foren derrotats prop d'Elbistan. Silbay de Damasc va enviar ajut quan ja els perses s'havien retirat.