Diferència entre revisions de la pàgina «Gelada»

48 bytes afegits ,  fa 6 anys
m
Correcció: tipografia graus
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
m (Correcció: tipografia graus)
*'''Advecció''': Transport d'aire fred a través del vent d'un lloc a l'altre s'anomena onada de fred i pot durar un parell o tres de setmanes. Les temperatures poden ser extremadament baixes i els danys elevats.Exemples [[febrer de 1956]], [[Fredorada de gener de 1985|gener de 1985]] o [[Fredorada de desembre de 2001|desembre de 2001]]
==Règim de les glaçades==
En agricultura i altres àmbits és útil saber els períodes de glaçades i els lliures de glaçades. El mètode d'Emberger estima la data probable d'inici de les glaçades i la final. En total, amb les dades climàtiques, es determina, per a cada lloc, els períodes de ''glaçades segures'' (temperatures mínimes mitjanes mensuals <0º&nbsp;°C), de ''molt probables'' mínimes mitjanes mensuals entre 0 i 3º&nbsp;°C), de ''probables'' (mínimes mitjanes mensuals entre 3 i 7º&nbsp;°C) i el ''període lliure de glaçades'' (quan les temperatures mínimes mitjanes són superiors a 7º&nbsp;°C)<ref>Javier Almorox ETSIA Heladas</ref>
==Les glaçades als Països Catalans==
 
*A les zones interiors els dies de glaçada augmenten conforme s'incrementa la continentalitat, l'altitud i els factors orogràfics que produeixen la [[inversió tèrmica]]. A l'observatori del Turó de l'home al [[massís del Montseny|Montseny]] hi ha més de 100 dies de gelada a l'any. A gran part de l'interior de Catalunya, a baixa altitud, hi ha entre 20 i 30 dies de glaçada disribuïts generalment entre novembre i març.
*La Catalunya nord resulta més freda que la resta de la costa tot i això com que relativament és la més suau de França té fama de molt càlida.
*Als [[Països catalans]], tot i que les zones agrícoles no pateixen habitualment temperatures mínimes gaire baixes, estan molt estesos conreus molt sensibles com els [[cítric]]s, l'[[ametller]] en floració (resisteixen ambdós fins uns -3º&nbsp;°C) o l'[[olivera]] que pot morir o quedar afectada la part aèria quan se superen els 10 graus sota zero.
Però hi ha algunes varietats (les de Lleida i Jaén) que poden aguantar fins als -15º&nbsp;°C o fins i tot els -17º&nbsp;°C com va ser al cas de la Plana de Vic l'hivern del 2000-2001, però quedant sense cap fulla, i rebrotant la primavera següent.
 
==Efectes de les glaçades==
==Mesures contra les glaçades==
[[Image:CuritibaFrostGeada.jpg|thumb|right|250px|[[Curitiba]] ([[Regió Sud del Brasil|sud del Brasil]]) és el més fred de les capitals estatals de [[Brasil]]; l'[[hivernacle]] del [[Jardí Botànic de Curitiba]] protegeix les plantes més sensibles.]]
*La forma directa habitual en extensions relativament grans de combatre les glaçades és regant les plantes per aspersió i fent sobre elles una capa de gel protectora (eficaç amb glaçades de fins a -7º&nbsp;°C) que a més en glaçar-se aporta la calor latent. Hi ha el perill que el pes del gel trenqui les branques dels arbres.
*La instal·lació de torres elevades amb grans ventiladors també és habitual en zones fruiteres i barregen les capes d'aire per tal de trencar el procés d'irradiació. No serveixen en glaçades d'advecció. El mateix efecte de remoure el vent es pot aconseguir amb helicòpters tripulats o [[quadrocòpter]]s no tripulats i teledirigits (aquests darrers encara en fase experimental)
*Altres mètodes utilitzats són l'ús de proteccions plàstiques (túnels, [[hivernacle]]s, [[mulching]], mantes tèrmiques) o calefactors de combustible fòssil.
1.143.162

modificacions