Revisió del 22:10, 24 maig 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: com [[guix > com a [[guix ← Edició anterior		Revisió del 20:00, 21 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Correcció: tipografia graus Edició següent →
Línia 44: == Reaccions de deshidratació == El punt de fusió del [[guix]] és entre 100-150º °C. Aquest es deshidrata parcialment eliminant aproximadament el 75% de l'aigua que conté en la seva estructura. La temperatura utilitzada en la [[calcinació]] industrial és de 170º °C on es forma la γ-[[anhidrita]]. La reacció de la [[deshidratació]] parcial per formar la γ-[[anhidrita]] o guix de París és la següent: :CaSO<sub>4</sub>·2H<sub>2</sub>O + calor → CaSO<sub>4</sub>·½H<sub>2</sub>O + 1½H<sub>2</sub>O (vapor) La forma hemihidratada γ-anhidrita que es forma es representa com a CaSO<sub>4</sub>·nH<sub>2</sub>O on n pot prendre valors de 0.5 a 0.8.<ref name=t/> La [[reacció de deshidratació]] comença a aproximadament 80º °C tot i que en condicions ambientals seques pot començat a 50º °C. L'energia tèrmica proporcionada al guix fa que aquest elimini l'aigua en forma de [[vapor]], mantenint la seva temperatura quasi constant fins que elimina tota l'aigua de la seva estructura. Segons les condicions de deshidratació varia la [[porositat]] de l'hemihidratat i es distingeixen dues formes: alfa-hemihidratat i beta-hemihidratat. Això succeeix perquè pot interaccionar amb diferents molècules d'aigua i acoblar-les en la seva estructura cristal·lina fàcilment. Aquesta propietat [[endotèrmic]]a del guix s'utilitza per proporcionar resistència al foc a edificacions i a altres estructures utilitzant panells de guix. D'aquesta manera, en cas d'incendi l'estructura en manté relativament “fresca” mentre el guix va eliminant l'aigua i impedint danys en l'estructura.

Sulfat de calci: diferència entre les revisions