Arqueobacteris: diferència entre les revisions

Els arqueobacteris existeixen en una gran varietat d'[[hàbitats]], són una part important dels [[ecosistemes]] globals,<ref name=DeLong/> i podrien representar fins a un 20% del total de [[biomassa]] de la Terra.<ref>{{ref-publicació |autor=DeLong EF, Pace NR |article=Environmental diversity of bacteria and archaea |publicació=Syst. Biol. |volum=50 |exemplar=4 |pàgines=470–8 |any=2001 |pmid=12116647 |doi=10.1080/106351501750435040}}</ref> Nombrosos arqueobacteris són [[extremòfil]]s, i aquest tipus d'hàbitat fou vist històricament com el seu [[nínxol ecològic]].<ref name=valentine/> De fet, alguns arqueobacteris sobreviuen a altes temperatures, com la [[soca 121]], sovint per sobre de 100 &nbsp;°C, com les que hi ha als [[guèiser]]s, [[xemeneia mineralitzant|xemeneies mineralitzants]], i pous de petroli. Altres viuen en hàbitats molt freds, i d'altres en aigües altament [[salinitat|salines]] [[àcid]]es o [[alcalinitat|alcalines]]. Tanmateix, altres arqueobacteris són [[mesòfil]]s que viuen en condicions molt més suaus; [[aiguamoll]]s, [[claveguera|clavegueres]], els [[oceans]] i el [[sòl]].<ref name=DeLong/>

Els halòfils, incloent-hi el gènere ''[[Halobacterium]]'', viuen en ambients extremament salins, com ara [[llac salat|llacs salats]], i comencen a superar els seus homòlegs bacterians a salinitats superiors al 20-25%.<ref name=valentine/> Els termòfils prosperen a temperatures per sobre de 45 &nbsp;°C, en llocs com ara aigües termals; els arqueobacteris hipertermòfils són els que prosperen a temperatures superiors a 80 &nbsp;°C.<ref>{{ref-llibre |títol=Brock Biology of Microorganisms|any=2006| autor=Madigan MT, Martino JM|edició=11a ed.|pàgines=136 |editorial=Pearson |isbn=0-13-196893-9}}</ref> La Soca 116 arqueobacteriana de ''[[Methanopyrus kandleri]]'' creix a 122 &nbsp;°C, que és la temperatura més alta registrada a la qual prospera un organisme.<ref>{{ref-publicació|autor = Takai K, Nakamura K, Toki T, Tsunogai U, Miyazaki M, Miyazaki J, Hirayama H, Nakagawa S, Nunoura T, Horikoshi K|article = Cell proliferation at 122 &nbsp;°C and isotopically heavy CH4 production by a hyperthermophilic methanogen under high-pressure cultivation|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|any = 2008|volum = 105|pàgines = 10949-54|doi = 10.1073/pnas.0712334105}}</ref> Altres arqueobacteris existeixen en condicions molt àcides o alcalines.<ref name=Pikuta>{{ref-publicació |autor=Pikuta EV, Hoover RB, Tang J |article=Microbial extremophiles at the limits of life |publicació=Crit. Rev. Microbiol. |volum=33 |exemplar=3 |pàgines=183–209 |any=2007 |pmid=17653987 |doi=10.1080/10408410701451948}}</ref> Per exemple, un dels acidòfils arquobacterians més extrems és ''Picrophilus torridus'', que creix a un pH 0, cosa que equival a prosperar en [[àcid sulfúric]] amb una [[concentració molar]] d'1,2.<ref>{{ref-publicació |autor=Ciaramella M, Napoli A, Rossi M |article=Another extreme genome: how to live at pH 0 |publicació=Trends Microbiol. |volum=13 |exemplar=2 |pàgines=49–51 |any=2005 |mes=Febrer |pmid=15680761 |doi=10.1016/j.tim.2004.12.001}}</ref>

Els arqueobacteris [[extremòfil]]s, especialment els que resisteixen la calor o acideses i alcalinitats extremes, són una font d'[[enzims]] que funcionen en aquestes condicions severes.<ref>{{ref-publicació |autor=Breithaupt H |article=The hunt for living gold. The search for organisms in extreme environments yields useful enzymes for industry |publicació=EMBO Rep. |volum=2 |exemplar=11 |pàgines=968–71 |any=2001 |pmid=11713183 |doi =10.1093/embo-reports/kve238}}</ref><ref name=Egorova>{{ref-publicació |autor=Egorova K, Antranikian G |article=Industrial relevance of thermophilic Archaea |publicació=Curr. Opin. Microbiol. |volum=8 |exemplar=6 |pàgines=649–55 |any=2005 |pmid=16257257}}</ref> Aquests enzims tenen una gran varietat d'usos. Per exemple, [[ADN polimerasa|ADN polimerases]] termoestables, com ara la [[Pfu ADN polimerasa]] de ''[[Pyrococcus furiosus]]'', han revolucionat la [[biologia molecular]] permetent que es faci servir la [[reacció en cadena de la polimerasa]] com tècnica senzilla i ràpida per [[clonar]] ADN. En la indústria, [[amilasa|amilases]], [[galactosidasa|galactosidases]] i [[pul·lulanasa|pul·lulanases]] d'altres espècies de ''[[Pyrococcus]]'' que funcionen per sobre de 100 &nbsp;°C permeten [[tractament d'aliments|tractar aliments]] a altres temperatures, com en la producció de [[llet]] i [[xerigot]] pobres en lactosa.<ref>{{ref-publicació |autor=Synowiecki J, Grzybowska B, Zdziebło A |article=Sources, properties and suitability of new thermostable enzymes in food processing |publicació=Crit Rev Food Sci Nutr |volum=46 |exemplar=3 |pàgines=197–205 |any=2006 |pmid=16527752 |doi=10.1080/10408690590957296}}</ref> Els enzims d'aquests arqueobacteris termòfils també tendeixen a ser molt estables en dissolvents orgànics, permetent-ne la utilització en processos respectuosos amb el medi ambient en [[química verda]] que sintetitzen compostos orgànics.<ref name=Egorova/> L'estabilitat dels enzims termòfils també fa que siguin més fàcils d'utilitzar en la [[biologia estructural]], de manera que els enzims homòlegs d'enzims bacterians o eucariotes d'arqueobacteris extremòfils siguin utilitzats en estudis estructurals.<ref>{{ref-publicació |autor=Jenney FE, Adams MW |article=The impact of extremophiles on structural genomics (and vice versa) |publicació=Extremophiles |volum=12 |exemplar=1 |pàgines=39–50 |any=2008 |mes=Gener |pmid=17563834 |doi=10.1007/s00792-007-0087-9}}</ref>