Lar: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 8 anys
m
LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
m (Corregit: extenent > estenent)
m (LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals)
Les famílies romanes sentien una gran veneració pels lars, que representaven en forma de petites estàtues. Aquestes es col·locaven tant dins com fora de la casa a petits altars o ''[[lararium]]'', on es realitzaven les ofrenes o se'ls resaven oracions. En les cases o ''domus'', el [[larari]] solia situar-se a l'[[Atri (pati)|atri]], el més a prop possible de la porta principal. En el cas dels apartaments o ''insulae'', el larari es col·locava a prop de la cuina, encara que en una mateixa casa n'hi podia haver més d'un i no era estrany col·locar-los als dormitoris. El que era important, tanmateix, és que no estiguessin en llocs poc transitats o amagats, a fi que no quedessin ignorats, oblidats o robats. En definitiva formaven un membre més de la família (''[[gens (família)|Gens]]'').
 
En els primers temps de la cultura romana cada casa tenia almenys una petita estàtua. Les estatuetes podien tenir diferents formes, però la més comúcomuna era la representació a partir de la imatge d'un jove vestit amb túnica curta i botes en actitud d'anar a servir vi d'un corn emprat com a copa(rhyton).<ref>{{ref-llibre|cognom=Massimo Izzi|títol="Dizionario dei mostri"|pàgines=70|lloc=Roma|editorial=ed. L'Airone|any=1997}}</ref>Més endavant sorgiria una certa confusió entre aquestes icones i les dels ''[[manes]]'', ànimes dels avantpassats morts.
 
[[Fitxer:Lararium, Pompeji.JPG|thumb|180px|right|Altar d'un ''lararium'' a [[Pompeia]].]]
Entre els lars públics hi havia els ''lares praestites''(''prae''=davant i ''estites''=estan), o ''lares compitales'' (lars de les cruïlles) que eren de fet els mateixos i es distingien per les cerimònies d'adoració. Els ''lares praestites'' eren considerats protectors de la ciutat i tenien el seu temple a l'anomenada ''Via Sacra'' pop del ''compitum'', pel que foren anomenats compitales<ref>M Beard,pàg.139</ref>; el seu temple tenia dues imatges, probablement les de [[Ròmul i Rem]]<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Plutarc]]|títol=Romani Quaestiones|pàgines=54}}</ref>; als lars se'ls [[sacrifici|sacrificaven]] [[gossos]]; quan es parlava dels ''lares compitales'' es pensava més aviat en protectors de parts de la ciutat i sota aquest nom hi havia força [[capella (arquitectura)|capelles]] (''aediculae'') a Roma.
 
En temps d'[[August]] el ''genius Augusti'' fou incorporat als ''lares praestites''. August tenia una casa situada entre el Temple de [[Vesta]] i la Regia. Quan va esdevenir emperador va donar la casa i els lares que hi havienhavia a dins a les [[Vestal]]s: Aquesta donació reforçava i ampliava la protecció dels seus lars familiars estenent-lo cap tot l'estat. Els ''Lares praestites'' i els ''Lares compitales'' (a partir de llavors anomenats ''Lares Augusti'') tenien dies de festivitat diferent però s'exhibien dins la mateixa capella.<ref>cognom=John. B Lott,pàg.116-117</ref>
 
La resta dels ''lares'' públics foren:
[[File:Procession of the Compitalia, bas-relief, Lateran Museum.png|thumb|200px|Dibuix d'un relleu que representa una processó portant la imatge d'un Lar durant la festa de la ''Compitalia''. (Museu Laterà, a Roma)]]
La ''Compitalia'' era la festa dedicada als ''Lares'' públics.
La ciutat de Roma estava protegida per un Lar, el qual tenia una estàtua en una capelleta (''sacellum'') incrustada en la muralla (''[[pomerium]]'').<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Tàcit]]|títol=''Annales''|pàgines=12, 24}}</ref> Cada barri de la ciutat (''vicus'') tenia, a més, el seu propi ''Lar'', situat a la cruïlla entre districtes. Eren els anomenats ''Lares Compitalicii'' i esse celebrava un festival en el seu honor poc després de la [[Festes romanes|Saturnalia]] a finals d'any. Durant aquesta festivitat se sacrificava un porc amb una processó prèvia pels carrers que acabava davant la capelleta de la muralla. A finals de l'època republicana Dionís d'Halicarnàs descriu l'oferiment d'un pastís de mel aportat per cada família.<ref>John B Lott,pàg.31</ref> Es creu que aquesta festa va ser instituïda pel sisè rei, [[Servi Tul·li]], ja que en ser d'origen humil, tenia preferència per aquestes divinitats, en contrast d'altres reis i governants procedents de classe patrícia que preferien honorar la tríada capitolina.
 
En l'època imperial, una altra festa es va relacionar amb els lars, la [[Laurentàlia]], celebrada al desembre, juntament amb l'adoració de Ròmul i Rem, els avantpassats protectors de la ciutat.
1.165.781

modificacions