Malgaix: diferència entre les revisions

El '''malgaix''' (malagasy en '''malgaix''') és la llengua parlada a [[Madagascar]] i a les [[illes Comores]], [[Mayotte]] i [[Illa de la Reunió|Reunió]], degutmitjançant alsels contactes entre aquestes illes i Madagascar. Tot i aixòTanmateix només és oficial, juntament amb el francès, a Madagascar. EstàEs composta percomposa d'una vintena de dialectes que corresponen a les 18 ètnies del país. Aquesta representa la llengua més occidental de la branca malai-polinèsia de les llengües austronèsies. Més concretament pertany al grup barito, les llengües del qual són parlades a [[Kalimantan]], la part indonèsia de l'illa de Borneo, a l'actual regió de [[Banjarmasin]] i comprenen el ma'anyan, el samihim, el dusun deyah etc. enEn aquesta regió la llengua dominant avui ena dia ésd'avui el malai, que pertany a un altre grup malai-polinès.

El malgaix formaés part d'un conjunt lingüístic que comprèn més d'una vintena de variants locals, qualificades sovint de [[dialecte]]s. De fet, les divergències de determinades variants, com per exemple el [[sakalava]] amb l'[[antambahoaka]] poden representar fins a la meitat del vocabulari comú. Pel que fa al [[merina]] els dialectes més propers són el [[betsileo]] i el [[sinahaka]] (Aproximadamentaproximadament el 90% del vocabulari tradicional bàsic és comú). Les més diferents són les llengües de l'extrem sud de l'illa com l'[[antadroy]] i certs dialectes sakalava amb els quequals el merina comparteix unel 60% del vocabulari de base.

Sobre el lèxic, més del 90% del vocabulari tradicional es remunta a orígens [[llengües austronèsies|austronesis]]. La resta és d'orígen [[bantou]], [[swahili|arabo-swahili]] o [[sànscrit]], en àmbits determinats. Per exemple les paraules d'orígen bantou es troben sobretot en el camp de la ramaderia (''omby'', ''ondry'', ''akoho'') i els arabo-swahili en objectes comercials, el calendari i la adivinaciól'endevinació (''alahady'', ''adaoro'', ''sikidy'', etc.). Els préstecs lingüístics més antics semblen ser d'orígen sànscrit (''tsara'', ''soa'', ''sahaza'', ''sandry'', ''sisa'', ''hetsy''), remuntant-seremunten probablement al veïnatge amb els navegadors [[malàisia|malais]] durant el primer mil·lenni.

L'escriptura moderna de la llengua malgaix en [[alfabet llatí]] va ser fixada per decret el [[26 de març]] de [[1823]], després d'un acord entre el rei [[Radama I]] i les missionàries britàniques que venienacabaven d'introduir impremtesarribar al regnereialme. El principi acordat va ser que les consonants s'havien d'escriure com en anglès i les vocals com a les llengües llatines.

DesA partir del segle XIX la llengua malgaix ha agafat un nombre considerable de mots a les llengües europees, en particular del'[[anglès]] i el [[francès]].

En l'aspecte actual de l'[[ortografia]], formada per 21 lletres (sense la ‘c’, la ‘q’, la ‘w’, la ‘u’ i la ‘x’, en comparació amb el català) la ‘o’ es pronuncia com una ‘u’ (encara que a certes regions, sobretot al camp, es pot pronunciar com una veritable ‘o’ !). El [[diftong]] ‘ao’ es tendeix a pronunicarpronunciaar com una simple ‘o’. Les ‘i’ que es troben al final de paraula s'escriuen sempre amb ‘y’. La ‘e’ és prununciadapronunciada com una ‘é’. La ‘g’ es pronuncia com a ‘maragda i la ‘s’ no es pronuncia mai com una ‘z’.

L'accent tònic sol caure en general sobre l'la penúltima síl·laba de la paraula, a menysllevant que la paraula acabi en '-ka', '-tra', o '-na'.en aquest cas l'accent recauriarecau sobreen l'antepenúltima. Les vocals no tòniques que es troben ala finalla defi lad'un paraulamot són a penes pronunciades.