Regió de Brussel·les-Capital: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Traient enllaços superflus a articles d'anys |
m Corregit: això, ha hagut > això, hi ha hagut |
||
Línia 113:
| '''Total de la Regió Brussel·les-Capital''' || align="right"|'''954.040''' || align="right"|100%
|}
Segons l'últim cens de Bèlgica, del 1991, hi havia un 63,7% dels habitants de la regió de Brussel·les-Capital que va contestar que eren ciutadans belgues, havien nascut com a tals a Bèlgica. No obstant això, hi ha hagut nombroses migracions individuals o familiars cap Brussel·les des de finals del segle XVIII, inclosos refugiats polítics ([[Karl Marx]], [[Víctor Hugo]], [[Pierre-Joseph Proudhon]] o [[Léon Daudet]] per exemple) de països veïns o de més allunyats, així com a mà d'obra, antics estudiants estrangers o expatriats, i moltes famílies belgues de Brussel·les, compten com a mínim amb un avi estranger. I fins i tot entre els belgues, molts es van convertir en begues recentment.
El dialecte original neerlandès de Brussel·les és una forma de brabançó (la variant del neerlandès parlat a l'antic [[Ducat de Brabant]]) amb un nombre significatiu dels préstecs del francès, i encara sobreviu entre una minoria d'habitants anomenats ''Brusseleers'', molts d'ells bi o multilingües, o educats en francès i desconeixedors de l'escriptura del neerlandès. Brussel·les i els seus suburbis han evolucionat de ser una ciutat de parla dialectal neerlandesa vers una ciutat principalment de parla francesa.
| |||