Isabel Besora: diferència entre les revisions

A finals del segle XVI, Reus va patir una vegada més una epidèmia de pesta. Les mesures profilàctiques de l'època no van poder aturar-la. Però un dia indeterminat del 1592 una fadrineta va tenir una visió: se li aparegué la Mare de Déu en un lloc apartat, a la vora del camí que anava a Cambrils. Li va donar un missatge, que es recuperés un antic costum (des del segle XIII, segons [[Celedoni Vilà i Torroja|Vilà]]),<ref>{{ref-notícia|cognom=Vilà|nom=Saldoni|títol=Varias notas pertenyents de la Iglésia de Reus [Manuscrit]|data=1780}}</ref> ), la devoció a la Candela, que consistia en tenir una candela encesa, tan llarga com per donar el tomb a les muralles de la vila, de forma permanent a l'altar de la parròquia. Així la pesta desapareixeria. La pastoreta es va presentar als jurats de la vila i va dir al jurat en cap, Joan Olivers, que la Mare de Déu se li havia aparegut i va donar-li el missatge. Els jurats no en van fer cas, la titllaren de visionària, i li varen demanar proves del que deia. La noia va tornar al camp on segons ella se li havia aparegut la [[Mare de Déu]], i després de pregar, se li tornà a aparèixer; la noia li va explicar que els Jurats no la creien sense proves i la Mare de Déu, amb la seva mà, li va fer aparèixer una rosa a la galta. Segons una altra versió va ser amb un petó. Algunes hipòtesis defensen que aquest esdeveniment va establir la rosa com a símbol de Reus, però el símbol ja existia segles abans.

Segons Gort i Palomar,<ref>{{ref-llibre|títol=La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia|pàgines=7-68|lloc=Reus|editorial=Carrutxa|any=1997|isbn=8487580092|autor=Gort, Ezequiel|coautors=Palomar, Salvador}}</ref>, que han treballat el tema, van ser quatre els autors que van forjar la llegenda de la Mare de Déu, intercalant-hi notes històriques: a mitjan segle XVII, Narcís Camos,<ref>''Iardin de Maria plantado en el Principado de Cataluña''. En Barcelona : por Iayme Plantada, 1657</ref>, a finals del segle XVIII, [[Josep Rius]]<ref>"El árbol de la vida plantado en medio del Paraíso, es a saber: la Virgen de Misericordia venerada en el santuario de Reus", manuscrit de 1803 conservat a l'Arxiu Històric de Reus</ref> i Saldoni Vilà, i a finals del segle XIX [[Francesc Torné i Domingo|Francesc Torné]].<ref>''Crónica general de la Virgen de Misericordia: manuscrit de 1870''. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992. ISBN 8479351063</ref>.

El fet, tal com ens ha arribat, diu que a una noia, anomenada Isabel Besora, nascuda el 1576 i a la que se li atribueix l'ofici de pastora, quan portava les ovelles a pasturar, a causa de les seves oracions se li va aparèixer la Mare de Déu. La imatge que la pastoreta identificà amb la Mare de Déu va ser la Verge dels Set Goigs, que es venerava a la capella de Betlem, al carrer de Monterols. Les actes municipals mencionen la compra d'un terreny entre 1593 i 1598 per a edificar-hi una ermita, l'augment del pressupost per la compra i manteniment d'una candela, la desaparició de la pesta i la devoció popular que va fer traslladar la imatge des de la capella de Betlem a la nova ermita el 1602, sota l'advocació de la Mare de Déu de Misericòrdia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Puyol|nom=Carme|títol=Miralls de lluna: dones als espais urbans de Reus|pàgines=155-157|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=2008|isbn=9788489688421}}</ref>.