Vestal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 20:
La seva ocupació fonamental era guardar el foc sagrat. Si aquest arribava a extingir-se, llavors, es reunia el [[Senat]], es buscaven les causes, es remeiaven, s'expiava el temple i es tornava a encendre el foc. El foc era encès usant la llum solar com a font d'ignició. La vestal que hagués estat de guàrdia quan el foc s'apagava, era fuetejada.
[[Image:RomaCasaVestaliDaPalatinoOvest.JPG|thumb|200px|Restes de la Casa de les Vestals al [[Fòrum romà]], vistes des del Palatí.]]
Perdre la [[virginitat]] era considerat una falta pitjor fins i tot que permetre que s'apagués el foc sagrat. Inicialment, el càstig era la [[lapidació]], després aquesta pena va ser substituïda per la decapitació i l'enterrament en vida. Tanmateix, només es coneixen vint casos en els quals aquesta falta va ser detectada i castigada. Per a castigar-la se la feia vestir de dol i era potada en una llitera tancada, com si fos un cadàver, al ''Campus sceleratus''(«lloc dels condemnats»), un lloc a prop de la [[Porta Col·lina]] dins dels murs de la ciutat, a la part baixa del [[Quirinal]]
De fet, almenys fins al final de la república, la sentència de mort d'una vestal no tenia per què ser causat per una falta comesa per ella, sinó que sembla que podia ser un sacrifici humà encobert amb la intenció d'apaivagar el que els romans interpretaven com la ira dels déus quan esdevenien desastres públics (com ara el setge del gal [[Brennus (segle IV aC)|Brennus]], o la [[Batalla de Cannes|derrota de Cannes]] contra els cartaginesos ), o signes ominosos en períodes d'agitació social (com la condemna de la Vestal Oppia l'any 483, que coincidint amb l'acusació de trencament del vot de virginitat, se la va relacionar amb les nombroses lluites internes i externes i de fer monstruosos miracles que van succeir en aquell període).<ref>{{ref-llibre|cognom=Titus Livi|títol=Ab urbe condita, llibre II|pàgines=42}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=[[Dionís d'Halicarnàs]]|títol=Rhōmaikē archaiologia, VIII|pàgines= 89}}</ref>
| |||