Diferència entre revisions de la pàgina «Otrar»

1 octet eliminats ,  fa 5 anys
m
Corregit: si cali lluitar > si cal lluitar
m (Corregit: Djoci,el fill > Djoci, el fill)
m (Corregit: si cali lluitar > si cal lluitar)
El [[1219]] els mongols van preparar el seu exèrcit (estiu) a l'alt [[Irtish]]. A la tardor Genguis khan va arribar a [[Qayaligh]] al sud-est del [[Baikal]] en territori [[karluc]], on se li va unir el khan Arslan amb les seves forces; després se li van unir Sjuqnaqtegin, rei d'[[Almaligh]], i Bartchu, ''idiqut'' dels [[uigurs]]. Barthold pensa que l'exèrcit format arribava a una xifra entre 150 mil i 200 mil homes. Muhammad disposava de més forces però las va repartir en tota la línia del [[Sirdarià]] i les fortaleses de la [[Transoxiana]] i així en cada lloc disposava de menys efectius que l'enemic. Genguis va atacar per Otrar, on va quedar una divisió a les ordes de [[Txagatai Khan|Txagatai]] i [[Ogodei]], fills del gran khan; una altra divisió sota comandant de Djoci, el fill gran de Genguis va baixar pel Sirdarià i va ocupar Sighnaq (prop de la moderna ciutat de [[Turkestan]]) i Djend (prop de la moderna Perovsk); un grup de cinc mil mongols va ocupar Benaket, a l'alt Sirdarià, a l'oest de Tashkend i van assetjar Khodjend (Khudjand), on era governador Timur Malik, que després d'una enèrgica defensa va poder fugir en barca pel riu.
 
Qadir khan va defensar la ciutat amb 50.000 homes i encara va rebre reforços dirigits per Kardj Khodzib amb deu mil homes més. La ciutadella havia estat fortificada i les tropes havien rebut molt d'armament; la infanteria i la cavalleria estaven situades prop de les portes per si calical lluitar a la ciutat; les tropes mongoles també eren molt nombroses i van rodejar la fortalesa; el setge fou llarg; tot i una defensa ferotge la ciutat fou capturada i destruïda i la seva població en gran part massacrada o esclavitzada; moltes de les ciutats de l'oasi ja no es van recuperar i van quedar abandonades. Qadir Khan fou capturat i executat. Un dels caps administratius de la ciutat, Badr al-Din Amid, es va unir als mongols abans de la conquesta.
 
Però Otrar encara es va recuperar i a meitat del segle XIII tornava a ser un centre comercial de les caravanes. Fou part del khanat de [[Khanat de Txagatai|Txagatai]]. El febrer de [[1405]] la ciutat fou visitada per [[Tamerlà]], que s'hi va posar malalt i va morir en un dels palaus locals el [[18 de febrer]] del [[1405]]. En les lluites següents [[Abu l-Khayr]], del nou khanat uzbek, va fomentar una revolta a Otrar (1455) que va posar fi al domini tarmelànida; altres gengiskhànides reclamaven la zona així que es van produir lluites en els segles XV al XVII, quan es van disputar la zona el [[khanat kazakh]] i els senyors feudals de [[Dzungària]]. La pèrdua d'importància de la ruta de la seda, i el període de revoltes que es va obrir, va fer entrar a la regió en decadència accelerada; els sistema d'irrigació es va deixar de usar al segle XVIII. El [[1800]] només quedaven 40 famílies a la ciutat comparades a les entre 5000 i 7000 que hi havia hagut entre el segle XIV i el XVII; l'àrea regada s'havia reduït a 5 km².
1.123.791

modificacions