Arxiver: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 8 anys
m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
m (Corregit: d'estàndars > d'estàndards)
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
El perfil actual del professional del sector es vincula a una titulació superior universitària —en general, història, pel perfil demanat als arxius històrics— i a una especialització adquirida en cursos de postgrau organitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat Internacional d'Andalusia, i la Universitat de Sevilla.
 
A Catalunya l'any 1987, l'[[Associació d'Arxivers de Catalunya]] va elaborar un manifest que encapçalava un moviment de defensa d'una llicenciatura arxivística amb el lema “Per uns estudis universitaris d'arxivística a l'Estat Espanyol” (1991). Aquest moviment va generar tota una sèrie de jornades, debats i estudis .
 
A finals dels anys 1980-1990 varen aparèixer els primers mestratges en arxivística: a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (1989), en la Universitat de Sevilla (1995) i a la Universitat Carlos III de Madrid (2000). Aquesta formació anava encaminada a omplir l'absència d'una titulació específica. Cal destacar que la Universitat Autònoma de Barcelona (amb l'impuls de l'Associació d'Arxivers de Catalunya) va ser la primera universitat de l'estat en crear la seqüència formativa en arxivística més àmplia i complex. La Universitat Autònoma l'any 2001 va aprovar la proposta de crear l'"[[Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents]]” i a la vegada implantar un "Màster d'Arxivística i Gestió de Documents". També es realitzen cursos de formació continuada a més de fer un servei de consultoria i recerca en l'àmbit arxivístic.
1.165.781

modificacions