Bactriana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Transoxiana]]. Quant [[Alexandre > Transoxiana]]. Quan [[Alexandre
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 29:
[[Diodor de Sicília]] parla de Bactriana, que fou atacada per Cir que va nomenar governador a son fill petit Tanyoxarces (amb [[Coràsmia]], [[Pàrtia (satrapia)|Pàrtia]] i [[Carmània]]). Darios hi va establir presoners fets a [[Barca]] al nord d'Àfrica. La satrapia pagava un tribut anyal de 360 talents. A l'exèrcit de Xerxes els soldats bactrians anaven junts amb els [[Sakes]] i els [[caspis]] i vestien com els [[medes]]; el seu líder llavors era Hystaspes, fill de Darios i d'[[Atossa]] (filla de Cir).
 
Heròdot esmenta una revolta contra [[Xerxes]] dirigida per Masistes que va fracassar . A la mort de Xerxes el sàtrapa Artapanos es va revoltar altra vegada i Artaxerxes fou derrotat a la primera batalla, però més tard el va poder sotmetre.
 
A la [[batalla d'Arbela]] o Gaugamela la cavalleria bactriana formava l'escorta de Darios amb mil homes, dirigits per [[Nabarzanes]], que després va fugir cap a [[Transoxiana]]. Quan [[Alexandre el gran]] perseguia al sàtrapa de Bactriana Bessó que s'havia proclamat rei després de matar Darios, va arribar a Aornos i Bactra, que va ocupar i va creuar l'Oxus arribant fins a Maracanda ([[Samarcanda]]) a Sogdiana. Després va tornar a Bactriana on va passar l'hivern i a la primavera del [[227 aC]] va entrar des allí a l'Índia. A Bessó, mort per ordre d'Alexandre, el va succeir com a sàtrapa Artabazos i després Amyntas, nomenats ambdós pel rei macedoni. Stasanor de Soli fou sàtrapa vers el [[224 aC]] però Diodor de Sicília diu que fou sàtrapa de Pàrtia, [[Ària (Pèrsia)|Ària]] i [[Drangiana]] i no de Bactriana. Entre el [[312 aC]] i el [[302 aC]] la [[satrapia]] fou reduïda a l'obediència per [[Seleuc I Nicàtor]], i nombroses monedes d'aquest sobirà i del seu fill han estat trobades a la regió.