Foc de la Bisbal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des de on > des d'on |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
Aleshores, el [[brigadier]] Romualdo Crespo ideà un estratagema i va fer presoner [[Pere Caimó i Bascós|Pere Caimó]] quan va anar a parlamentar amb els militars. Davant l'amenaça d'afusellar Caimó i l'anunci de l'arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren el [[9 d'octubre]]. En total es van produir 9 morts i 60 ferits,<ref> Pere Caimó i Bascós ''Sucesos de La Bisbal y su distrito. Reseña de la insurrección republicana federal del mes de octubre de 1869, por el diputado ..., Barcelona, Llibreria López, 1870</ref> i Caimó fou dut presoner a Girona pels militars, on fou condemnat a mort en un consell de guerra. Finalment, però, fou bandejat pel [[general Prim]].
Està documentat que dues gironines que van atendre ferits durant el Foc de la Bisbal i ambdues [[Anna Rocas Abrich]] i [[Isabel
El diari Nuevo Distrito del día 26 d’abril de l’any 1908, publicava la següent informació:
{{cita|Escomesa sobtadament a causa d’ un atac gripal va morir dimecres, dia 22 del corrent, a l'edat de 64 anys, Ana Rocas Abrich, esposa del nostre estimat amic i coreligionari Zacaries Siró. El dia 6 d'octubre de 1869, trobant-se els republicans federals d'aquesta comarca acabdillats per Caymó en lluita armada amb les tropes del Govern provisional, la senyora Ana Rocas, es va convertir en heroïna del poble de la Bisbal, on va anar-hi acompanyant al seu marit en els perills de la lluita i amb la funció d’ auxiliar els ferits d'un i altre bàndol. Durant aquesta benemèrita feina es mostrà tan experta i animosa que a prec dels facultatius de l’hospital de sang, va continuar prestant-los la seva valerosa ajuda fins al dia següent, amb l’aplaudiment i gratitud de tots els caps de servei, essent des de llavors la primera a acudir al auxili de totes desgràcies que arribessin a comunicar-li a la seva vila natal de Palafrugell on era molt estimada. ▼
En reconeixement d'aquests mèrits contrets per la senyora Rocas de Siró, va ser que l'Ajuntament la preferís en l'ocupació que ja de vella va sol
[[Pere Caimó
▲El dia 6 d'octubre de 1869, trobant-se els republicans federals d'aquesta comarca acabdillats per Caymó en lluita armada amb les tropes del Govern provisional, la senyora Ana Rocas, es va convertir en heroïna del poble de la Bisbal, on va anar-hi acompanyant al seu marit en els perills de la lluita i amb la funció d’ auxiliar els ferits d'un i altre bàndol. Durant aquesta benemèrita feina es mostrà tan experta i animosa que a prec dels facultatius de l’hospital de sang, va continuar prestant-los la seva valerosa ajuda fins al dia següent, amb l’aplaudiment i gratitud de tots els caps de servei, essent des de llavors la primera a acudir al auxili de totes desgràcies que arribessin a comunicar-li a la seva vila natal de Palafrugell on era molt estimada.
▲En reconeixement d'aquests mèrits contrets per la senyora Rocas de Siró, va ser que l'Ajuntament la preferís en l'ocupació que ja de vella va sol · licitar per tenir cura de la neteja del mercat públic, treball que complia amb satisfacció per a tot el veïnat i amb l'ajuda del seu espòs. A aquest i família els acompanyem en el just dolor que els embarga per tan sensible pèrdua."
{{cita|Ja de nit , vam emprendre la marxa sobre la Bisbal, des d'on se’ns cridava amb gran d'insistència, arribant a aquesta vila a les deu de la mateixa nit. No puc deixar d’esmentar un fet que honora en gran mesura al bell sexe de la nostra província. Amb els republicans de Llagostera va venir una jove d'aquesta població, plena de joventut, ja que no havia complert els divuit anys, anomenada Isabel Vilà, jove virtuosa i fervent republicana, que des de llarg temps es vènia ocupant en proveir-se de fils, embenats i tot el necessari per a la cura dels ferits al camp de batalla
▲Pere Caimó,1 cabdill dels federals empordanesos l’any 1933 <sup> </sup>publicava el següent:
Els bisbalencs que van morir lluitant o per motius derivats del conflicte van ser enterrats al cementiri vell. L’any 1888 el municipi va voler retre’ls homenatge i per aquest motiu van encarregant a l’ escultor Ramon Casal la construcció d’un monòlit commemoratiu, monument fet de pedra artificial de base quadrada que s’estreny a mesura que agafa alçada donant-li una estètica d’obelisc. A la seva part superior hi ha dipositada la urna on es diu que es guarden les despulles dels difunts.
▲embenats i tot el necessari per a la cura dels ferits al camp de batalla , preveient que els seus preparatius podien ser algun dia de immensa utilitat. En afecte, aquest dia arribà i abandonant la tranquil·litat i les dolçors de la llar domèstica , “trócolas “ gustosa la jove heroïna pels atzars de la campana . La seva assídua assistència envers els ferits de la Bisbal , quedarà sempre gravada en la nostra memòria amb els indelebles caràcters de la gratitud. Tanta abnegació i patriotisme bé mereixen una distingida pàgina en els fastos de la insurrecció republicana. Excusat seria afegir que tots la respectaven com a la més estimada de les germanes ".<ref>Rosa M. Masana. Heroïnes que curaven ferits al `Foc de la Bisbal' (6 d'octubre del 1869) Revista baix Empordà número 41. 2013 , pag. 108 a 111</ref>
Les despeses econòmiques generades per aquesta obra, van ser sufragades mitjançant les aportacions dels vilatans.▼
▲'''Panteó en memòria a les víctimes'''
L’any 1931 el panteó va ser traslladat al nou cementiri que es troba indicat a un trencall de la carretera GIV 6441 que va de la Bisbal a al poble de Fonteta ([[Forallac]]).▼
Durant el curs escolar 2012-13, un grup d’alumnes de la Bisbal que cursaven l’ Ensenyança Secundaria Obligatòria (ESO de 12 a 14 anys) , va presentar un projecte per procedir a la rehabilitació del monòlit i al mateix temps formalitzar l’apadrinament d’aquest simbòlic mausoleu amb l'objectiu de reservant-lo amb bones condicions. ▼
▲generades per aquesta obra, van ser sufragades mitjançant les aportacions dels
▲L’any 1931 el panteó va ser traslladat al nou cementiri que es troba indicat a un trencall de
▲escolar 2012-13, un grup d’alumnes de la Bisbal que cursaven l’ Ensenyança Secundaria Obligatòria (ESO de 12 a 14 anys) , va presentar un projecte per procedir a la rehabilitació del monòlit i al mateix temps formalitzar l’apadrinament d’aquest simbòlic mausoleu amb l'objectiu de reservant-lo amb bones condicions.
== Articles relacionats==
* [[Anna Rocas Abrich]]
* [[Isabel Vilà i Pujol]]
== Referències==
| |||