Cultura dels camps d'urnes: diferència entre les revisions

El primer període o període preliminar (1200 a 1100 aC) dóna pas a un segon període (1100 a 1000 a . C.) que comprèn una època de colonització i apropiació de terres i d'inici del cultiu de la terra.

No hi ha cap dubte de què la cultura dels camps d'urnes es difon en aquesta època per tota la [[Gàl·lia]] i penetra a la [[península Ibèrica]], probablement pels passos centrals dels [[Pirineus]]. Potser amb anterioritat havien penetrat elements del grup [[il·liri]], abans de l'any 1. 000 a . C., procedents d'[[Itàlia]] o [[Provença]], com suggereixen Martín Almagro o Santaolalla.

d) Període Català II, 650 a 500 a . C. Considerat bé una nova onada d'emigrants indoeuropeus, o bé un període de decaïment de la religió dels celtes.

4) Fase post-hallstattica i de La Tène, 500 a 300 a . C.

a) Arribada dels gals, 500 a 450 a . C.

b) Perdurabilitat de la cultura de Hallstatt, 500 a 450 a . C.

c) Període de La Tène, 400 a 300 a . C.

Probablement al voltant del 900 a . C. els primers grups protoceltes, van travessar els Pirineus i es van establir a prop de l'Ebre en les actuals províncies de [[Lleida]] i [[Saragossa]], construint poblats pròxims a fonts i rius, encara que sovint situats en petites altures. Alguns historiadors sostenen que algunes onades de protoceltes, fins i tot en la tradició de la [[Cultura dels túmuls]], van travessar els passos Pirinencs occidentals cap al 950 aC (o potser abans), però el fet cert és que la majoria dels protoceltes que van penetrar (o potser tots) ja pertanyien a la Cultura dels camps d'urnes. Els grups protoceltes que arribaren a la Península no constituïen grups nombrosos, i difícilment van alterar l'estatus ètnic; però després l'emigració dels grups protoceltes establerts a Aragó i Catalunya, (al costat de la posterior aportació dels grups indoeuropeus de la cultura dels camps d'urnes i de la Cultura de Hallstatt o celtes), si que van incidir en la composició racial de diverses regions

Els protoceltes establerts a la Península cultivaren el [[blat]] i l'[[ordi]] i es dediquen al pasturatge de bestiar boví i llaner, i segurament al comerç. Probablement coincidint amb els canvis climàtics, aquestes poblacions remuntaren l'Ebre buscant nous assentaments (cap al 850 a . C.) i arribaren a Navarra on fins i tot persisteix una cultura neolítica amb escassa penetració dels metalls, habitada per la raça Pirinenca estesa des d'Aragó a la [[Cornisa Cantàbrica]].

A la mateixa època (cap a 850 a 700 a . C.) es constata la utilització de coves artificials, una de les quals, bastant notable, és la Valtierra, ocupada sens dubte per població indígena, i l'ús de les quals va perdurar durant tot el període anomenat de Hallstatt, el que no constitueix un fet aïllat.

El vi era conegut dels pobles indoeuropeus des de temps remots, potser abans de separar-se del tronc indo-ari (cap al 3000 a . C.), i també era conegut a Egipte i Orient Mitjà. No és clar si els indo-aris ho van aprendre a la zona durant el seu pas per ella. El vi es va difondre cap al 2. 000 a . C. per Grècia i els Balcans, difonent-lo especialment els Il·liris (1500 a 1. 000 a . C.) i després els grups protoceltes i celtes (1. 000 a 600 a . C.) amb els quals arriba a la península ibèric. No obstant això, atès que el vi era conegut dels fenicis, i havia estat introduït per ells en el Sud de la península, va poder també haver arribat per aquesta via.