Obre el menú principal

Canvis

m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
La guerra granadina de [[1839]], sota el comandament de general [[José María Obando]], va llançar a la regió a un conflicte armat, al qual els habitants de l'istme se sentien aliens i preferien evitar. Desistint d'entrar a la guerra, es va crear una junta popular reunida a la Ciutat de Panamà el 18 de novembre de [[1840]], per declarar la separació de Panamà de Colòmbia per tercera vegada, sota el nom d'[[Estat de l'Istme]]. Encapçalat pel Coronel Tomás Herrera, es redacta la primera constitució panamenya, s'organitza l'economia i les institucions polítiques de la nació. Costa Rica i Estats. Units. reconèixen al nou país. Després de mesos de negociació el govern de Bogotà aconsegueix convèncer el Coronel Herrera de reintegrar l'istme sota l'acord de no emprendre càstig contra els secessionistes istmeños. Fent cas omís a l'acordat, una vegada reintegrat l'istme, el Coronel Herrera és bandejat i donat de baixa de l'escalafó militar.
 
En reintegrar l'istme de Panamà a la Nova Granada en [[1841]], les autoritats neogranadines entreveieren que Anglaterra tenia intencions de prendre possessió d'alguna regió panamenya per on es poguessin unir les dues costes per algun mitjà de comunicació, retallant el territori neogranadí . Proves d'aquesta apreciació eren els enclavaments anglesos a Amèrica Central (Belize i costa dels Miskitos); llavors va buscar la protecció dels EUA perquè salvaguardés la sobirania neogranadina a Panamà, oferint, a canvi, importants privilegis en aquesta part de l'istme. Amb aquest propòsit, el ministre de Relacions Exteriors de la Nova Granada, Manuel María Mallarino i l'encarregat dels negocis nord-americans Benjamin Bidlack signen, el 12 de desembre de 1846, el tractat Mallarino-Bidlack, on EUA garanteix la sobirania neogranadina a Panamà, i la Nova Granada concedeix a EUA el privilegi d'usar l'istme per a la construcció de vies de comunicació entre les dues costes. Així mateix, els Estats Units es comprometen a garantir la neutralitat de l'istme i el lliure trànsit entre els oceans Pacífic i Atlàntic, la qual cosa produeix l'entrada de l'exèrcit nord-americà en territori panameny i obrirà la porta a l'intervencionisme nord-americà a Panamà. Una de les conseqüències d'aquest tractat és el desànim dels panamenys en el desig de separar-se de la Nova Granada, durant la segona meitat del [[segle XIX]], en veure tropes nord-americana acantonades en el seu territori disposades a "garantir l'ordre".
 
El 1850 el general José Domingo Espinar i el Dr. E. A. Teller editor del diari "Panama Echo", duen a terme una revolució la matinada del 29 de setembre, que acaba amb la Quarta Separació de Panamà de Colòmbia. Obaldía, governador de l'Istme, no estava d'acord amb aquesta separació, ja que veia l'istme encara no preparat per assumir el control del seu destí, i el convenç de desistir i reintegrar novament a l'istme.
La [[Febre de l'or de Califòrnia]], va produir la migració de viatgers de tot el món per diverses rutes, la qual cosa convertia Panamà en la via més curta i factible entre l'est i l'oest del continent americà, i feú reprendre la idea de la construcció de vies de comunicació com canals i ferrocarrils per al pas de mercaderies i passatgers. Els drets per a la construcció i administració de l'obra per part dels Estats Units en territori panameny van ser negociats pel govern de [[Bogotà]] a través del Conveni Paredes-Stephens. El 28 de gener de [[1855]] s'inaugura el [[Ferrocarril de Panamà]] per part del president de la Nova Granada, el panameny [[José de Obaldía]]. Una de les obres d'enginyeria més importants d'aquesta època, que travessava l'istme, i convertia a la Ciutat de Panamà en la primera gran metròpoli que va tenir Colòmbia. Sota el lideratge de William J. Aspinwall, John L. Stephens i James L. Baldwin, es completa la construcció del ferrocarril, tot i les grans dificultats per causa del clima i les malalties.
 
Justo Arosemena, il·lustre estadista triat representant de l'Istme davant el Congrés Granandino, va aconseguir el 27 de febrer de [[1855]] que s'incorporés a la constitució, per mitjà d'un Acte Legislatiu, la creació de l'[[Estat Federal de Panamà]] .
 
El 15 d'abril de [[1856]] van ocórrer una sèrie de fets violents entre panamenys i nord-americans coneguts com "l'incident de la tallada de síndria". El nord-americà Jack Olivier, decideix comprar-li al panameny José Manuel Luna una tallada de síndria, la qual es va menjar i per la qual es va negar a pagar un real o 5 centaus de dòlar. Això va generar una discussió que va finalitzar quan Olivier treu una arma, dispara i escapa després del lloc. Això va provocar una baralla entre panamenys i nord-americans, on s'acaba per incendiar les instal·lacions del ferrocarril, un fet que provocà que els soldats nord-americans reprimissin a la població panamenya, amb un saldo de 16 morts nord-americans i 2 morts panamenys. El govern dels Estats Units va acusar la policia de Nova Granada d'haver-se posat de part dels panamenys i permetre'ls assaltar i saquejar propietats nord-americanes, amb la qual s'indicava la incapacitat de mantenir l'ordre i subministrar protecció adequada per al trànsit nord-americà per Panamà.
1.113.725

modificacions