Khitan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 18:
La seva viuda Chou-lu Che (Che del clan Chou-lu) tenia una energia de ferro i va aconseguir imposar com a successor a un dels seus fills, el seu preferit, segon en naixement; va reunir l'assemblea de l'horda i va fer muntar a cavall al seu fill gran T'ou-yu i al segon [[Tö-kuang]] i va encarregar als nobles d'agafar la brida del cavall dels dos al que volguessin per khan, però tots sabien el que volia, i així fou escollit Tö-kuang que fou khan del [[927]] al [[947]]. Als primera anys va governar amb la mare; aquesta es desfeia dels caps que no li agradaven enviant-los a la tomba del seu marit suposadament per portar al mort notícies de la seva dona, però ja tenia uns guàrdies que els mataven quan es presentaven allí. Va encarregar l'administració del país al ministre xinès Han Yen-Huei que va introduir moltes costums civilitzadores xineses.
El [[936]] Tö-Kuang va començar a intervenir activament en els afers, quan va protegir al general imperial xinès d'origen shato, Che King-t'ang, revoltat contra els Tang posteriors; en el seu ajut va baixar per la regió d'[[Hebei]] (Hopei) pel pas de Kou-pei-K'eou, amb un exèrcit de 50.000 homes i va ajudar al general a derrotar els imperials i pujar al tron fundant la dinastia dels [[Jin posteriors]] (Heou Tsin); com a compensació els kitan va rebre el nord de Hebei incloent Yeou-tcheou o Yun-tcheou (moderna [[Pequín]]) i la part més al nord del [[Shansi]] ([[Shanxi]]) amb Yun-tcheou (moderna Ta-t'ong), regió que en conjunt era anomenada [[Setze prefectures]] (Beijing i cap a l'oest en una amplada de entre 100 i 150 km)
Che King-t'ang va restar un fidel aliat i vassall dels kitan fins a la seva mort el [[942]], però el seu nebot i successor Shi Chonggui (Che Tchong-kuei), es va separar de l'aliança i va voler esdevenir independent; això fou un error greu, ja que el [[946]] Tö-Kuang el va derrotar a l'altura de Ho-kien-fu, i els kitan van creuar el [[riu Groc]] i es van presentar davant [[K'ai-fong]] (llavors anomenada Ta-leang), la capital dels [[Jin posteriors]], on Tö-kuang va entrar el dia [[1 de gener]] del [[947]]; allí es va vestir com un xinès, agafant el nom dinàstic de '''Liao''' (Leao) i va pensar a proclamar-se emperador, però llavors van començar les revoltes de la població xinesa i els rovoltats començaren a massacrar a les guarnicions dels kitan <ref>especialment greu fou la matança de Tchang-tö però quan Tö-Kuang va intentar anar a castigar a aquesta ciutat les revoltes s'havien estès ja massa</ref> i finalment va decidir la retirada cap a [[Jehol]], emportant-se a tota la cort xinesa Jin presonera; en arribar a Tchen-ting el khan va morir i aquesta circumstància va impedir una possible conquesta de Xina pels kitan ([[947]]).
| |||