Maria Isbert: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la gran pantalla, i > la pantalla gran, i
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 33:
 
==Biografia==
Des de petita va tenir vocació per la interpretació, possiblement molt influenciada pel treball del seu pare, que va ser el famós actor Pepe Isbert . Va estudiar en un prestigiós col·legi [[alemany]], on va estudiar diversos idiomes, i, encara que el seu pare s'oposava i volia que Maria ingressés en el Cos de Duanes, ella no va renunciar al seu propòsit de ser [[actriu]] . De fet, als 8 anys ja havia pujat als escenaris representant un petit paper en l'obra ''"Nuestra Natacha"'', on treballava el seu pare, i va seguir interpretant alguns papers en diverses obres que es representaven en la companyia que pertanyia a la seva família .
 
Tot i treballar més tard en altres mitjans, l'actriu va romandre en els escenaris fins a mitjans de la dècada dels [[Anys 80|80]], encara que al casar-se el va abandonar durant uns anys per tenir cura de la seva família, cosa que no va fer amb el [[cinema]], i va tornar l'any [[1968]] arran de la mort del seu espòs. Va representar un gran nombre d'obres, com ''"Milagro de Londres"'', ''"Lo mío es de nacimiento"'', ''"El cianuro solo o con leche"'', ''"Eugenia de Montijo"'', ''"Bajo el mismo techo"'', ''"Del dicho al hecho"'' o ''"Las siemprevivas se marchitan en otoño"'' . L'última obra en què va participar va ser ''"patatús"'', l'any [[1986]].L'any [[1944]] Maria debuta a la pantalla gran, i ho fa de la mà del director Juan de Orduña, en la pel·lícula "La vida comença a mitjanit", a la qual va seguir "Ella, ell i els seus milions", de la mateixa director .
 
A partir d'aquí, l'[[actriu]] va protagonitzar un gran nombre de pel·lícules, moltes d'elles dels títols més coneguts del cinema espanyol i amb alguns dels millors directors de l'època, com [[Luis Buñuel]], amb el qual va treballar en ''"Viridiana"'' o [[Luis García Berlanga]] a ''"El verdugo"''.De la seva filmografia, molt extensa, podem citar interessants títols, com ''"Recluta con niño"'', ''"El indulto"'', ''"Cómo está el servicio"'', ''"Una chica casi decente"'', ''"Tormento"'', ''"Onofre"'', ''"La guerra de papá"'', ''"Tiempo de silencio"'', ''"El bosque animado"'', ''"Amanece, que no es poco"'', ''"La duquesa roja"'', ''"La ciudad de los prodigios"'', ''"El florido pensil"'' o ''"Cuando España se desnudó"''.
 
Pel que fa a la [[televisió]], va començar a treballar-hi començada la dècada dels [[Anys 60|60]], deixant notables interpretacions, la major part d'elles de caràcter còmic.Va participar en un gran nombre d'obres [[teatre|teatrals]] de les que televisaven dins de programes com ''"Cuentos y leyendas"'', ''"Pequeño estudio"'', ''"Hora once"'', ''"Estudio 1"'' i similars . També va col·laborar en un gran nombre de sèries espanyoles de les més populars, com ''"Anillos de oro"'', ''"Brigada Central"'', "Los ladrones van a la oficina", ''"¡Ay, Señor, Señor!"'', ''"Manos a la obra"'', "[[Hospital Central]]", ''"[[7 vidas]]"'', "[[El comisario]]" i diverses altres .
 
L'actriu, al llarg de la seva carrera, ha obtingut un gran nombre de premis i reconeixements. Entre els mateixos destaquem el Premi concedit pel ''Cercle d'Escriptors Cinematogràfics,[[Espanya]]'' pel seu paper a ''"Un hombre de negocios"'', la M''edalla de Plata de les Belles Arts'', així com el [[Premi Fotogramas de Plata]] i el ''Premi de la Unió d'Actors,[[Espanya]]'', ambdós a la seva carrera . L'actriu va tenir 7 fills, dels quals 3 formen part del món del [[teatre]], José S. Isbert que és dramaturg i [[escriptor]] i Tony i Carlos Ysbert, tots dos [[actors]].María Isbert va morir el dia [[25 d'abril]] de l'any [[2011]] a la localitat de [[Villarrobledo]], a la província d'[[Albacete]].<ref name=biografias>{{ref-web |url=http://www.biografias.es/famosos/maria-isbert.html| títol=Biografía de Maria Isbert |consulta=15 febrer 2014 |obra= |editor=biografias|data= |llengua=Castellà}}</ref>
 
==Filmografia==