Papa Martí IV: diferència entre les revisions

m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
El [[1262]] el papa [[Urbà IV]] el va nomenar cardenal sacerdot de l'església de Santa Cecília i legat papal a [[França]], càrrec que continuarà ocupant amb els successius pontífexs. Com a legat, la seva actuació més destacada es va produir quan el [[1264]] va concloure el tractat pel qual [[Carles d'Anjou]] va ser coronat rei de Sicília, un tractat que el lligarà per tota la vida, des del punt de vista polític, a l'esmentat monarca.
 
Després de la mort de Nicolau III, la cadira de Sant Pere romandrà vacant durant un període de sis mesos, atès que els cardenals reunits en conclave i dividits en dues faccions, italiana i francesa, no es posaven d'acord sobre l'elecció . L'escull es va salvar d'una manera dràstica quan Carles d'Anjou va fer empresonar dos dels cardenals italians. Així va aconseguir l'elecció d'un papa francès, el seu protegit Simón de Brie, que, el [[23 de març]] de [[1281]] serà entronitzat amb el nom de Martí IV, però no a [[Roma]], on un papa francès elegit en les condicions detallades no hauria estat ben rebut, sinó a[[Orvieto]].
 
L'esdeveniment històric més important del pontificat de Martí IV va ser la rebel·lió del poble sicilià contra el rei Carles d'Anjou, coneguda amb el nom de les [[Vespres sicilianes]] perquè l'aixecament popular, impulsat pels elevats impostos, es va produir el [[30 de març]] del [[1282]] quan les campanes de [[Palerm]] cridaven a l'ofici de vespres.
1.161.480

modificacions