Juan Everardo Nithard: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 31:
Membre d'una família catòlica del [[Tirol]], ingressà als 21 anys a la [[Companyia de Jesús]], estudien al Col·legi de [[Graz]]. Després va esdevenir preceptor dels fills de l'[[Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Ferran III]], va acabar com a acompanyant, en qualitat de confessor, de l'arxiduquessa [[Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV)|Maria Anna d'Àustria]] a [[Madrid]], en casar-se aquesta amb el seu tiet [[Felip IV de Castella]].<ref name=gec/> A la mort del rei s'inicià la regència de la reina vídua durant la minoria de [[Carles II de Castella|Carles II]] va contravenir els designis del testament del seu marit i, durant la seva primera etapa de regència, molt influenciada per Nithard, va intentar introduir a aquest en el Consell de Regència.<ref name=muy>{{ref-publicació|cognom=García Bourrellier|nom=Rocío|títol=El ocaso de una dinastía|publicació=Muy Historia |pàgines=52-55 |exemplar=9|lloc=Madrid|editorial=G y J España Ediciones|any=2007|issn=1885-5180}}</ref> Com el consell estava format per una sèrie de càrrecs concrets, la reina va esperar a la mort de l'[[inquisidor general]], [[Diego de Arce y Reinoso]], i malgrat haver resultat escollit [[Pasqual d'Aragó]], la reina va pressionar-lo per a que renunciés al càrrec i després, amb coneixement de què l'inquisidor general només podia ser espanyol, però la nacionalització només la podia autoritzar les [[Corts de Castella]]; abans de reunir-les, la reina havia contactat amb les vint-i-una ciutats que en formaven part i n'havia obtingut una resposta positiva, el [[20 de setembre]] de [[1667]], Nithard era nacionalitzat, i dos dies després nomenat inquisidor general, obtenint una dispensa papal d'[[Alexandre VII]], deslliurant-lo del vot jesuïta de no exercir càrrecs polítics.{{sfn|Martínez Peñas|2007|p=478-479}} Tanmateix, això li va permetre entrar en el consell de Regència i va arribar a actuar com un primer ministre, ''de facto'' com a [[privat]] de la reina.<ref name=muy/>
Durant la seva privança, es va produir la [[Guerra de Devolució]], que tingué com a conseqüència el [[Tractat d'Aquisgrà (1668)]], que va suposar la pèrdua d'algunes ciutats als [[Països Baixos Espanyols]], però es va recuperar per a la monarquia el [[Franc Comtat]] i el mateix any es reconeixia oficialment la independència de Portugal.<ref name=muy/> En general, les seves polítiques van ser desencertades i van tenir l'oposició de la població, en són exemples les prohibicions de les [[curses de braus]] i les representacions teatrals,<ref name=gec/> però també dels regnes de la monarquia, Nithard va fer poc cas dels consells territorials i, a més, els seus èxits van ser escassos.{{sfn|Martínez Peñas|2007|p=481}} La seva condició d'estranger i de membre dels [[jesuïtes]] li van fer guanyar molts enemics a la cort, el seu major detractor va ser el fill bastard de Felip IV, [[Joan Josep d'Àustria]], que havia estat allunyat expressament de Madrid pel possible temor de que pogués arrabassar-li la corona al seu germanastre
== Referències ==
| |||