Ordinador de programa emmagatzemat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 18:
==Primera generació: la màquina de von Neumann i altres==
[[File: The-baby-replica-mosi-manchester-gt-britain-1.jpg|thumbnail|right|300px|El "Bebè" al [[Museu de Ciència i Indústria (Manchester)|Museu de Ciència i Indústria]] (MSIM), de [[Manchester]] ([[Anglaterra]]).]]
Fins i tot abans que el ENIAC estigués acabat, Eckert i Mauchly van reconèixer les seves limitacions i van començar el disseny d'un nou ordinador, el [[EDVAC]], que havia de tenir programa emmagatzemat. [[John von Neumann]] va escriure un [[informe|report d'àmplia circulació]] que descrivia el disseny de l'EDVAC en el qual tant els programes com les dades de treball estaven emmagatzemats en un sol unificat magatzem
En aquesta generació, l'emmagatzematge temporal o de treball va ser proporcionat per [[línia de retard acústic|línies de retard acústic]], que usaven el temps de propagació del so a través d'un mitjà com el [[Mercuri (element)|mercuri]] líquid (oa través d'un filferro) per emmagatzemar dades breument. Una sèrie de polsos [[acústica|acústics]] eren enviats al llarg d'un tub, després d'un temps, en el qual el pols aconseguia l'extrem del tub, el circuit detectava si el pols representava un 1 o un 0 i causava a l'[[oscil·lador]] tornar a reenviar el pols. Altres van usar els [[tub Williams|tubs de Williams]], que utilitzen la capacitat d'un tub d'imatge de televisió per emmagatzemar i de recuperar dades. Cap al 1954, la [[memòria de nucli magnètic]] va desplaçar ràpidament la majoria de les altres formes d'emmagatzematge temporal, i va dominar el camp fins a mitjans de la [[dècada del 1970]].
Línia 24:
La primera màquina funcional de von Neumann va ser el "Baby" de Manchester o [[SSEM|Small-Scale Experimental Machine]], construïda a la [[universitat de Manchester]] el 1948, va ser seguida el 1949 pel computador [[Manchester Mark I]] que va funcionar com un sistema complet usant el [[Tub Williams|tub Williams]] i el [[tambor magnètic]] per a la memòria, i també va introduir els [[registre índex|registres d'índex]]. L'altre competidor per al títol de "primer computador digital de programa emmagatzemat" havia estat l'[[EDSAC]], dissenyat i construït a la [[Universitat de Cambridge]]. Operacional en menys d'un any després de la Manchester "Baby", també era capaç d'abordar problemes reals. EDSAC va ser inspirat de fet pels plans per al EDVAC (Electronic Discrete Variable Automatic Computer), el successor de l'ENIAC; aquests plans ja estaven en el lloc correcte per al temps en què l'ENIAC va ser operacional reeixidament. A diferència de l'ENIAC, que usava el [[processament paral·lel]], l'EDVAC va usar una sola unitat de processament. Aquest disseny era més simple i va ser el primer a ser implementat en cada reeixida ona de [[miniaturització]], i creixent confiabilitat. Alguns veuen el Manchester Mark I/EDSAC/EDVAC com les "Evas" de les quals gairebé tots els ordinadors actuals deriven la seva arquitectura.
La primera computadora programable universal de la [[Unió Soviètica]] va ser creada per un equip de científics sota la direcció de [[Sergei Alekseyevich Lebedev]] del [[Institut Kíev d'Electrotecnología]], Unió Soviètica (ara [[Ucraïna]])
L'octubre de 1947, els directors de [[J. Lyons and Co|J. Lyons & Company]], una companyia britànica famosa per les seves botigues de te (petits restaurants) però amb forts interessos en les noves tècniques de gerència d'oficines, decidit a prendre un paper actiu a promoure el desenvolupament comercial dels computadors. Per 1951 el computador [[LEO I]] va estar operacional i va córrer el primer [[job (programari)|job]] d'ordinador d'oficina rutinari regular del món.
| |||