Rainer Werner Fassbinder: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la gran pantalla, ja > la pantalla gran, ja
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 40:
Escriu i posa en escena obres teatrals (''Preparadise Sorry Now'', etc.) fins al 1976, quan la seva peça "''La Brossa, la Ciutat i la Mort''" (''Der Müll, die Stadt und der Tod'') va ser acusada d'antisemitisme i va ser adaptada al cinema per [[Daniel Schmid]] en ''[[L'Ombra dels Àngels]]''. Encara que casat amb [[Ingrid Caven]] de 1970 a 1972 - li va escriure diverses cançons (com ''Alles aus Leder'', ''Freitag im Hotel'', ''Nietzsche'' o ''Die Straßen stinken'')-, és homosexual, i va fer actuar els seus successius amants (Günther Kauffmann, El Hadj Ben Salem i Armin Meier) a nombroses pel·lícules; i va retre homenatge a aquest últim - que s'havia suïcidat - en ''[[In einem Jahr mit 13 Monden|L'Any de les tretze llunes]]'' (''In einem Jahr mit 13 Monden''). De 1978 a 1982, va viure amb Julienne Lorenz.
 
A partir de 1972 les seves pel·lícules evolucionen i es fan més professionals. D'ara endavant és aclamat per la crítica a cada edició de la [[Berlinale]]. Això no obstant, no és fins al 1982 que guanyar l'[[Ós d'or|Ós d'or a la millor pel·lícula]] amb ''[[Die Sehnsucht der Veronika Voss|L'ansietat de Veronika Voss]]'' (''Die Sehnsucht der Veronika Voss'') . Als anys setanta, Fassbinder crea personatges femenins que compten entre els més fascinants del cinema des de la [[Segona guerra mundial]] i que han passat a la posteritat en les seves pel·lícules epònimes : ''[[Die Ehe der Maria Braun]]'' (''El matrimoni de Maria Braun'') i ''[[Lili Marleen (pel·lícula de 1981)|Lili Marleen]]'' (inspirada en la [[Lili Marleen|cançó homònima]]), ambdues encarnades per Hanna Schygulla i ''[[Lola (pel·lícula de 1981)|Lola]]'', interpretada per [[Barbara Sukowa]]. El 1980, escriu per a la televisió la sèrie ''[[Berlín Alexanderplatz (sèrie de televisió)|Berlín Alexanderplatz]]'' d'[[Alfred Döblin]], d'una gran d'envergadura com demostren la seva introducció, dotze episodis i un epíleg, de durada total de més de 894 minuts. Més endavant, la sèrie també s'emetria a les sales de cinema en projeccions maratonianes sense interrupció de més de quinze hores de durada.
 
Fassbinder treballava sense descans amb un ritme desenfrenat. Va morir a [[Múnic]] el 10 de juny de 1982 d'una ruptura d'aneurisma (alguns afirmen que la seva defunció és conseqüència d'una barreja de cocaïna i de benzodiazépine i que potser es va suïcidar) amb només trenta-set anys, mentre treballava en el muntatge de ''[[Querelle]]'', la seva darrera pel·lícula, adaptada d'una novel·la de [[Jean Genet]] (1946), i preparant una pel·lícula sobre [[Rosa Luxemburg]], finalment realitzada el 1987 per la directora alemanya [[Margarethe von Trotta]].