Rainer Werner Fassbinder: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la gran pantalla, ja > la pantalla gran, ja |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 40:
Escriu i posa en escena obres teatrals (''Preparadise Sorry Now'', etc.) fins al 1976, quan la seva peça "''La Brossa, la Ciutat i la Mort''" (''Der Müll, die Stadt und der Tod'') va ser acusada d'antisemitisme i va ser adaptada al cinema per [[Daniel Schmid]] en ''[[L'Ombra dels Àngels]]''. Encara que casat amb [[Ingrid Caven]] de 1970 a 1972 - li va escriure diverses cançons (com ''Alles aus Leder'', ''Freitag im Hotel'', ''Nietzsche'' o ''Die Straßen stinken'')-, és homosexual, i va fer actuar els seus successius amants (Günther Kauffmann, El Hadj Ben Salem i Armin Meier) a nombroses pel·lícules; i va retre homenatge a aquest últim - que s'havia suïcidat - en ''[[In einem Jahr mit 13 Monden|L'Any de les tretze llunes]]'' (''In einem Jahr mit 13 Monden''). De 1978 a 1982, va viure amb Julienne Lorenz.
A partir de 1972 les seves pel·lícules evolucionen i es fan més professionals. D'ara endavant és aclamat per la crítica a cada edició de la [[Berlinale]]. Això no obstant, no és fins al 1982 que guanyar l'[[Ós d'or|Ós d'or a la millor pel·lícula]] amb ''[[Die Sehnsucht der Veronika Voss|L'ansietat de Veronika Voss]]'' (''Die Sehnsucht der Veronika Voss'')
Fassbinder treballava sense descans amb un ritme desenfrenat. Va morir a [[Múnic]] el 10 de juny de 1982 d'una ruptura d'aneurisma (alguns afirmen que la seva defunció és conseqüència d'una barreja de cocaïna i de benzodiazépine i que potser es va suïcidar) amb només trenta-set anys, mentre treballava en el muntatge de ''[[Querelle]]'', la seva darrera pel·lícula, adaptada d'una novel·la de [[Jean Genet]] (1946), i preparant una pel·lícula sobre [[Rosa Luxemburg]], finalment realitzada el 1987 per la directora alemanya [[Margarethe von Trotta]].
|