Samba (música): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: que que va anomenar > que va anomenar |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 47:
Inicialment un ranxo carnavalesc, a continuació, un bloc de Carnaval i, finalment, una Escola de Samba, la "Deixa Parlar" va ser el primer a desfilar amb el so d'una orquestra formada per percussió surdo, tamborins i cuica, que es va unir a panderetes i sonalls. Aquest grup va ser anomenat "bateria" i es presta a la vigilància d'un tipus de samba que és molt diferent dels de Donga, Sinh i Pixinguinha. La samba a la moda de Estácio de Sá va signar ràpidament com la samba carioca per excelencia.6
La "Turma do Estácio" ha fet que el ritme de samba es procedeixi de manera que podrien anar acompanyades de desfilada de carnaval, per tant, distanciar-se dels progressos amaxixados de compositors com Sinh. A més, les seves rodes de samba van ser ateses pels compositors d'altres turons carioques, com Cartola, Carlos Cachaça, i després, Nélson Cavaquinho, Geraldo Pereira, Paulo dóna Portela, Alcides Malandros Històric, manaca, Noi Santana, Molequinho i Aniceto do Império Serrano
===Samba improvisada i escoles de samba ===
Línia 103:
A principis dels anys la dècada de 1960 va ser el "Moviment per a la Revitalització de Samba d'Arrel", promogut per Centre de Cultura Popular, en col·laboració amb la Unió Nacional d'Estudiants. Era l'època de l'aparició de la barra Zicartola mostra de la samba al Teatre de Sorra i el Teatre Santa Rosa i musicals com "Rosa de Ouro". Produït per Herminio Bell de Carvalho, la "Rosa de Ouro" va revelar Eagle Corts i Clementina de Jesús.
Dins de la bossa nova va sorgir la dissidència. Un d'ells genera el Afro-sambes de Baden Powell i Vinicius de Moraes. D'altra banda, el moviment es va acostar sambista tradicionals, va revisar la samba del turó, sobretot Barret, [[Dona Ivone Lara]], Elton Medeiros, Nélson Cavaquinho, Zé Keti i, a més, Llum, Monarca, Monsueto i Paulinho dóna Viola. L'exemple de Calfwite Paulo dóna Portela, que intermèdia la relació del turó de la ciutat, on la samba es persegueix, Paulinho da Viola - també els Portela - Seria una mena d'ambaixador de gènere tradicionals davant un públic més art, inclosa la tropicalista
També en la dècada de 1960, va venir la samba-funk. La samba-funk sorgit a finals de la dècada de 1960 amb pianista Don Salvador Grup i de la seva Abolició, que s'incorporen amb la samba funk Amèrica del Nord nouvinguts a les terres brasileres. Amb l'últim viatge de Salvador Estats Units, el Grup va tancar el negoci, però a principis de 1970's alguns ex membres afectats Luiz Carlos, José Carlos Barroso i es va unir a Christopher Oberdan Magalhaes Bastos, Jamil Joanes, Cláudio Lúcio da Silva, Stevenson i per formar Banda de Riu Negre. El nou grup s'ha aprofundit la tasca de Salvador en la mescla binària de la barra amb la samba brasilera de l'American funk Quaternari, sobre la base de la dinàmica de l'aplicació, impulsada pels tambors i el baix. Fins i tot després de la Banda del Riu Negre en 1980, DJs Britànic va començar a divulgar la tasca del grup va ser redescoberta i el ritme en tot l'Europa, principalment a Anglaterra i Alemanya.
| |||