Saul Bass: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (- de certes + d'algunes ) |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 16:
== Biografia ==
Saul Bass neix en el [[Bronx]], a [[Nova York]], el [[8 de maig]] de 1920. Demostra molt aviat disposicions per al dibuix, i als 15 anys fa cursos de pintura a l’«''Art Students League'' » de [[Manhattan]] abans d'atènyer l'edat requerida per continuar els seus estudis al « ''Brooklyn College'' ». En aquesta època - sota l’impuls del seu professor [[György Kepes]]- descobreix [[Bauhaus]] i el [[constructivisme (art)|constructivisme rus]] i s'inicia en l'estètica [[modernisme|modernista]]. Després de diversos cursos en estudis de disseny de Manhattan, Saul comença com a grafista publicitari ''freelance''
Participa llavors en la realització de cartells de pel·lícules i coneix [[Otto Preminger]] el 1954 per a la concepció del cartell de ''[[Carmen Jones]]''. L'enfocament adoptat per Bass, consistent a centrar la publicitat de la pel·lícula en un símbol gràfic (en aquest cas una rosa estilitzada), trenca totalment amb els mètodes en vigor fins aquí i descansa essencialment en la utilització d'elements visuals procedents de la pel·lícula (els [[tràiler]]s i els cartells de llavors no són més que un muntatge d'imatges de la pel·lícula o de retrats dels actors). Seduït, Preminger li demana que realitzi els crèdits. L'any següent, mentre treballa en la promoció de ''[[L'home del braç d'or]]'' (''The Man with the Golden Arm'') sempre amb Preminger, realitza els crèdits que el faran ser com l'amo del gènere. La força d'evocació del visual concebut per Saul Bass (un braç estilitzat representant els talents del músic i del jugador de pòquer del personatge principal, així com la seva addicció a l'heroïna) és tal que en l'estrena de la pel·lícula a Nova York, només s’anuncia el [[logotip]], el títol és superflu. Una nota d'acompanyament s’enganxa en les bobines de la pel·lícula; precisa: {{Cita|Operadors de projecció: obrir les cortines abans dels crèdits}}
Línia 22:
Fins aleshores, la llista dels participants en la realització de la pel·lícula era jutjada tan avorrida que les cortines no s'obrien per descobrir la pantalla fins que havien acabat els crèdits. Per a Preminger, el treball de Saul Bass forma part integrant de ''L'home del braç d'or'' i ha de ser vist pels espectadors. La col·laboració entre els dos homes prosseguirà a altres deu pel·lícules.
La qualitat d'aquests segons crèdits el porta a realitzar-ne altres així com pròlegs i epílegs entre els quals ''[[Anatomia d'un assassinat]]'' o ''[[West Side Story]]''
Des de 1964, realitza [[curtmetratge|curtmetratges]] (els primers són ''The Searching Eye'' i ''From Here to There''), alguns dels quals seran premiats en festivals ('' Why Man Creates'' guanya un [[Oscar]] el 1969). El fracàs del seu únic llargmetratge ''[[Fase IV]]'', el porta a concentrar-se en la concepció gràfica. Produirà en aquest marc nombrosos logos entre els quals els d'[[United Airlines]], [[AT&T]] o [[Minolta]].
Línia 37:
La qualitat original de Bass resideix en la seva capacitat per identificar el detall que resumeix la pel·lícula i a resituar-ho de manera gràfica i moderna. Per a [[Martin Scorsese|Scorsese]], aquestes creacions són {{Cita|una imatge emblemàtica, recognoscible instantàniament i immediatament lligada al film<ref group = "n">Cita original: an emblematic image, instantly recognisable and immediately tied to the film</ref>}}.
És aquest enfocament molt gràfic (amb un predomini de les línies, de les formes tallades i d'una tipografia trencada) el que marca la ruptura amb els costums de moda. El cartell de ''[[L'home del braç d'or]]'' abandona tota representació de l'estrella [[Frank Sinatra]] que encarna el paper principal, una decisió molt agosarada que marca el començament d'una nova era tant en l'àmbit dels cartells com en el dels crèdits. Progressivament, les seqüències creades per Saul Bass es diversifiquen i abandonen els elements gràfics per integrar altres mitjans com les fotografies (''[[Espàrtac (pel·lícula de 1960)|Espàrtac]]''), les animacions (''[[La volta al món en vuitanta dies (pel·lícula de 1956)| La volta al món en vuitanta dies]]'', 1956) o de les seqüències filmades ('' [[Walk on the wild side]]'')
Llavors, els crèdits exploren una altra via i s'integren en la narració situant-se en la continuïtat del relat. Els crèdits intervenen al començament de la pel·lícula, Saul Bass imagina el que ha pogut existir abans de les primeres imatges filmades pel director (el que anomena “the time before”). Ensenya els instants o els mesos que precedeixen el començament de l'acció per tal de reforçar el context com a ''[[Grand Prix (pel·lícula)|Gran Premi]]'' de [[John Frankenheimer|Frankenheimer]]:<ref name="entretien"/>
| |||