Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: estructural a l'any > estructural l'any |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 38:
Durant la segona meitat del [[segle XVI]] la universitat va passar per un període florent, i va ser convertida en una institució [[calvinisme | calvinista]] en el regnat de l'Elector [[Luis VI, Elector del Palatinat | Louis VI]]. Va atreure a estudiants procedents de tot el continent desenvolupant-se com un important centre [[cultura]] li [[acadèmia | acadèmic]] d'[[Europa]]. No obstant això, amb el començament de la [[Guerra dels Trenta Anys]] a [[1618]], la riquesa intel·lectual i [[fiscal]] de la universitat va declinar. En [[1622]] la llavors'' "[[Bibliotheca Palatina]]"'', [[biblioteca]] de la universitat, va ser sostreta de la'' Heiliggeistkirche'' (la col·legiata de la Universitat) i duta a [[Roma]].
Fins a l'any [[1803]] no es va aturar la seva decadència. En aquest any, la Universitat va ser restablerta a l'estatus propi de la institució per [[Carles Frederic I de Baden]] i des de llavors el seu nom es troba associat amb el de Ruperto_I. L'estudiant més influent d'aquesta època va ser [[Karl Drais]], inventor del principi de les dues rodes amb el qual va començar la mecanització i més tard la motorització del transport personal. Durant l'última part del [[segle XIX]], la Ruperto Carlos va acollir un esperit molt liberal i obert de ment que va ser especialment impulsat per [[Max Weber]], [[Ernst Troeltsch]] i un cercle de col·legues al voltant d'ells
Amb la institucionalització de la [[Alemanya Nazi]], la Universitat igual que les altres universitats alemanyes, va fer costat als Nazis i va perdre als seus professors dissidents. Però després de la [[Segona Guerra Mundial]] (1939-1945), ja que la ciutat es va salvar en la seva major part de la destrucció, la reconstrucció de la Universitat va ser ràpida. Amb la fundació del ''Collegium Academicum'', Heidelberg seria el primer lloc d'Alemanya on es va establir un gabinet d'estudiants governat per ells mateixos, i que actualment segueix sent l'únic. Novament els estatuts obligaven a la Universitat al "esperit viu de la veritat, justícia i humanisme".
| |||