Validesa lògica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 36:
Un [[argument]] vàlid, "lògicament veritable", pot ser fals en el seu sentit epistemològic. De la mateixa manera que un argument veritable en sentit epistemològic pot ser formalment vàlid.
La Lògica tracta de fonamentar les [[Inferència|inferències]] vàlides sense coneixement material. Sol definir per això com la ciència que estudia les formes vàlides d'inferència, o bé, subratllant un sentit d'utilitat, la ciència que estudia les les formes vàlides de [[raonament]] .
 
Les formes vàlides d'inferència, lleis lògiques o tautologies, aplicades com raonaments lògicament vàlids, garanteixen la veritat de la conclusió quan el contingut de coneixement material de les premisses sigui epistemològicament vàlid.
Línia 45:
Si tots els mamífers tenen ales, i els éssers alats volen, llavors si els gossos són mamífers, els gossos volen.
 
* Exemple de raonament lògicament invàlid, que pot ser veritable en el seu contingut material .
 
Si només els que mesuren més de 1,80 juguen al bàsquet, i Antonio mesura més de 1.80, llavors Antonio juga al bàsquet.
Línia 69:
Per si les premisses són vertaderes en sentit epistemològic, llavors la conclusió també ho és, en sentit epistemològic. El que permet considerar Z com a veritat pròpia, independent i deslligada, és a dir una [[conclusió]] obtinguda a partir de les veritats afirmades en les premisses com veritables.<ref> Aplicant la regla de separació. Vegeu [[Càlcul lògic]] </ref>
 
Pel que definim la validesa com: No pot ser el cas que sent les premisses vertaderes la conclusió sigui falsa . Línia 1 de la taula, és el cas de la [[Tautologia (lògica)]]. La línia 2 de la taula demostraria que l'argument no és vàlid. Les altres línies no fan al cas per anar en contra del supòsit de la veritat del producte de les premisses, el que constituiria un argument [[Consistència|inconsistent]], ja que no es donaria el cas que totes les premisses fossin vertaderes a la vegada. Aquest és l'argument que, a sensu contrari, s'usa per a la prova de validesa que veurem més endavant, és a dir que no és possible que si la conclusió és falsa, puguin ser totes les premisses alhora veritables, que és el que passa a la línia 2.
 
Veure [[taula de valors de veritat]]