Varna (Bulgària): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Al inici > A l'inici
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 15:
L'Odessus romana, primerament inclosa a la ''Praefectura orae maritimae'' i després (15 dC) incorporada a la província de [[Mèsia]] (més tard dividida quedant a la ''[[Moesia Inferior]]''), cobria unes 47 hectàrees de la moderna Varna i tenia uns destacats banys públics (thermae), erigits al segle II, que són avui dia les restes romanes més gran de Bulgària (l'edifici mesurava 100 x 70 metres i 25 metres d'alt) i el quart més gran d'Europa. Importants jocs atlètics s'hi van disputar cada cinc anys i es creu que almenys [[Gordià III]] hi va ser present el [[238]].
 
Odessus fou un matiner centre cristià testificat per ruïnes de basíliques,<ref name="varna.info.bg">Borislav Petrov [http://varna.info.bg/bazilika.htm Ранновизантийската базилика]</ref> un monestir [[monofisita]] i indicacions de que un dels setanta deixebles, Ampliatus, seguidor de sant [[Andreu apòstol]] (que segons l'[[Església Ortodoxa Búlgara]] va predicar a la ciutat l'any 56), va ser bisbe local. El 442 un tractat de pau entre [[Teodosi II]] i [[Àtila]] es va signar a Odessus . Al segle VI els documents imperials l'esmenten com a ciutat santa o ''sacratissima civitas''. El 513 fou el centre de la revolta del general [[Vitalià]]: el 536 [[Justinià I]] la va fer seu de la ''[[Quaestura exercitus]]'' regida pel prefecte de ''Scythia'' o ''quaestor Justinianus'' i que incloïa la [[Mèsia Inferior]], [[Escítia (província romana)|Escítia]], [[Cària]], les [[Illes de l'Egeu]] i [[Xipre]]; més tard el camp militar a l'exterior d'Odessus fou seu d'un altre alt comandant militar bizantí, el ''magister militum per Thracias''. L'anomenada línia Jireček, que marca la frontera lingüística entre el llatí i el grec va pels [[Balcans]] des de Odessus fins a la [[mar Adriàtica]]. A la vora del llac de Varna o Devnya s'esmenta la ciutat romana de [[Marcianòpolis]] que hauria estat destruïda pels búlgars al segle VI quan es comença a parlar de Varna.
 
[[Teòfanes el Confessor]] esmenta per primer cop el nom de ''Varna'' com el nom donat pels eslaus quan van conquerir els Balcans als segles VI i VII. El nom podria ser no obstant més vell encara i podria derivar de l'arrel proto-indoeuropea ''we-r-'' (aigua),<ref name="bartleby.com">{{format ref}}http://www.bartleby.com/61/roots/IE575.html w-r- The American Heritage Dictionary of the English Language: Fourth Edition. 2000]</ref> del proto-eslau ''varn'' (negre), o del iranià ''bar'' o ''var'' (camp, fortalesa). Segons Teòfanes, el 680, [[Asparukh]], fundador del [[Primer Imperi Búlgar]], va derrotar un exèrcit de [[Constantí IV]] prop del delta del [[Danubi]], i perseguint-lo va arribar a l'anomenada Varna, prop d'''Odyssos'' i terres de l'entorn ("...{{polytonic|ἐλθόντες ἐπὶ τὴν λεγομένην Βάρναν πλησίον Ὀδύσσου καὶ τοῦ ἐκεῖσε μεσογαίου}}");<ref>Teòfanes el Confessor, ''Chronographia'', Cap. 32. "''Bulgari in Moesia considunt et regnum condunt''". En línea (format [[DjVu]] a [http://kroraina.com/NI/izvori/GIBI_III/GIBI%20III.djvu Гръцки извори за българската история (ГИБИ) (''Fontes Graeci Historiae Bulgaricae''), том III] (1960), pàg. 263.</ref> potser el nom nou fou aplicat inicialment al riu adjacent o al llac, al camp militar romà o a les terres del rere ciutat, i només més tard a la ciutat mateixa. Al segle X el nom ''Varna'' estava tan fermament establert que quan els bizantins van recuperar el domini de l'àrea de mans dels búlgars als anys 970, el van mantenir en lloc de restaurar el nom d'Odessus.