Vassil Levski: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Plóvdiv +Plòvdiv)
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 15:
El novembre de 1866, Levski es trobà amb Rakovski a [[Romania]]. S'havien creat dos grups revolucionaris en aquell país, dirigits per Panaiot Khitov i Filip Totiu. Per recomanació de Rakovski, Vassil Levski es va convertir en portaestendard del destacament de Khitov. L'abril de 1867, el seu grup va travessar el Danubi a Tutrakan, es va desplaçar a través de la regió de Ludogòria i va arribar a les muntanyes dels [[Balcans]]. Després d'alguns enfrontaments, el seu grup es va retirar a [[Sèrbia]] l'agost, lloc on la seva presència va ser tolerada temporalment. Se'n tornà a Romania i durant l'hivern de 1868 conegué el poeta i revolucionari [[Khristo Botev]] prop de [[Bucarest]].
 
A finals de la [[dècada del 1860]], Levski va desenvolupar un projecte revolucionari, que va influir notablement en el moviment d'alliberament búlgar. El seu projecte establia l'obtenció de l'alliberament nacional de [[Bulgària]] mitjançant l'alçament armat de tots els búlgars de l'Imperi otomà. La insurrecció seria preparada, controlada i coordinada per una organització revolucionària central, de la qual dependrien diversos comitès revolucionaris locals estesos per tota Bulgària, i que operarien al marge de qualsevol influència estrangera. El projecte de Levski va ser adoptat després dels repetits fracassos de les idees de Rakovski, que consistien bàsicament en la invasió de Bulgària per part de destacaments armats (txeti) des dels països veïns, per tal d'atiar de forma externa una rebel·lió general que provoqués l'alliberament de Bulgària .
 
Levski també va desenvolupar la forma del futur govern de Bulgària-una [[república]] democràtica (que també va descriure com una república pura i sagrada), establerta sobre els principis de la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]] de la [[Revolució Francesa ]]. Mitjançant aquests principis es garantiria la llibertat d'expressió, idees i associació a Bulgària. Levski també va defensar que tots els grups religiosos i ètnics de la Bulgària alliberada (búlgars, turcs, jueus i altres) gaudissin d'iguals drets. Va reiterar que els revolucionaris búlgars lluitaven contra el govern opressor del sultà otomà, no contra el poble turc i la seva religió.