Volcà de fang: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 1:
Un '''volcà de fang''' és una forma menor del [[Relleu terrestre|relleu]] formada per un [[Cràter volcànic|cràter]] i un con volcànic de poca alçada però bastant extens a causa de l'escàs pendent i l'origen no està relacionat amb les veritables [[Volcà|formacions volcàniques]] excepte alguna excepció, com succeeix a [[Wyoming]] ([[Estats Units]]), sinó que es deuen a emanacions de gas relacionades amb els jaciments petroliers. Poden veure's en [[Veneçuela]], [[Colòmbia]], en gairebé tots els països petroliers i en alguns països del sud d'[[Europa]] ([[Itàlia]], [[Romania]]), al sud-est asiàtic i en altres parts . La major concentració d'aquest tipus de volcans es troba als voltants del [[Mar Caspi]]: aproximadament, uns 300 (entre més de 700 coneguts a tot el món), es troben en aquesta zona. En alguns països, com succeeix a Itàlia, reben el nom de salses o macalubas.
 
[[Fitxer:Volcan de lodo.jpg|thumb|200px|Volcà de fang de Yagrumito, Estat Monagas, Veneçuela, a uns 6 km de Maturín.]]
[[Fitxer:Volcán del totumo002.jpg|thumb|esquerra|[[Volcà del Totumo]], a Colòmbia.]]
En aquest tipus de volcans, l'ascens de [[gas]] és emanats de dipòsits de [[petroli]] sovint poc profunds s'eleva una [[argila]] summament hidratada la qual arriba a formar basses o llacunes on es veu l'emanació de les bombolles . Els gasos emanats en els volcans de fang estan formats principalment per hidrocarburs gasosos i d'un altre tipus com [[metà]] i [[anhídrid carbònic]], així com gasos sulfurosos en menor proporció. L'argila també conté certes quantitats de [[hidrocarbur]]s sòlids i proporcions de sal bastant importants. La diferent composició dels materials ejectats dóna origen a una àmplia gamma de tipus de volcans de fang. Per exemple, si abunden les lentes emissions d'hidrocarburs sòlids i líquids i escassa proporció d'argila es produeixen llacs d'[[asfalt]], com el de Guanoco, a la part oriental de Veneçuela, que és el més gran dipòsit d'asfalt natural del món, o el de La Brea, a [[Illa Trinitat|Trinitat]], que és el segon en importància a escala mundial.
 
Pot trobar-se una gran quantitat de gasos associats a les erupcions dels volcans de fang (heli, diòxid de carboni, metà, etc.). Si entre els gasos predomina els que emeten combustibles amb característiques similars al gasoil, poden produir flames per la combustió espontània del gas a pressió al contacte amb l'aire (en forma similar al fenomen produït pels [[Foc follet|focs follets]]). A aquests volcans poden presentar explosions i incendis per l'enorme pressió que poden arribar a suportar: recordem el combustible per als motors diesel s'inflama a una combustió espontània quan es sotmet per combustió espontània pot produir després de la deshidratació progressiva del fang a contacte amb la superfície, amb la qual cosa es pot arribar a segellar la sortida del gas i, en augmentar progressivament la pressió, entrar en erupció la qual, encara que no és tan violenta com en les erupcions volcàniques pròpiament dites, no deixa de tenir cert perill, encara que mai s'han registrat problemes greus en aquest sentit.