Abu Hammu II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: li voli fer > li volia fer |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 29:
Als pocs mesos (1389), al front de forces posades a la seva disposició pels marínides, Abu Taixufín II va marxar contra Tlemcen que va ocupar però al retirar-se els marínides en fou expulsat pel seu germà Umar (que estava a les ordes del seu pare); Abu Taixufín es va reunir amb les forces marínides a [[Taza]] retornant cap a l'est. Abu Hammu l'esperava a la part sud del territori dels Beni Ournid. Lliurada la batalla a al-Ghairan, prop de Sebdou, el sultà Abu Hammu ou derrotat i mort per un cavaller maghrebi que li va clavar la llança el [[21 de novembre]] de [[1389]]. En aquesta batalla fou fet presoner el seu fill Umar, que portat a Tlemcen, fou executat poc després. [[Abu Taixufín II]] va retornar a Tlemcen i va recuperar el tron; es va declarar vassall dels marínides i es va comprometre a pagar un tribut anual; els marroquin van retornar a [[Fes]].
Abu Hammu va deixar uns 80 fills dels quals 16 mascles: [[Abu-Taixufín II|Abu-Taixufín Abd-ar-Rahman]] (el successor), Muhàmmad al-Múntasir (governador d'Orà), Muhàmmad Abu-Zayyan (governador de Medea i després de Dellys), Yússuf, Umar (+1389), al-Nassir, Uthman, Faris, Abd-Al·lah, Àhmad, al-Saïd, Alí, Yakub, Abu-Bakr, Dawud i Zayyan. D'aquestos segons Bergès
*[[Abu-Taixufín II|Abu-Taixufín]] Abd-ar-Rahman 1389-1393
| |||