Aghmat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: noms del seus > noms dels seus |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 4:
Es creu que fou conquerida amb tot el [[Sus]] per [[Mussa ibn Nussayr]] a l'entorn del [[700]]. A la mort d'[[Idrís II]] el [[828]], els dominis [[idríssides]] es van repartir i Aghmat i el Sus van passar al fill [[Abd-Al·lah ibn Idrís]].<ref name="rawd">[[Ibn Abi Zar]], ''Rawd al-Qirtas'', traducció al castellà de A. Huici Miranda, València, 1964</ref> Fou un centre cultural amb refugiats de [[Qurtuba]] i [[Kairouan]].
Un grup maghrawa es va establir a Aghmat en data desconeguda, durant el govern de Ziri ibn Atiyya a [[emirat maghrawa de Fes|Fes]] (vers 989-997) i van fundar l{{'}}'''emirat maghrawa d'Aghmat'''. La història i fins i tot els noms dels seus prínceps no han quedar registrats però es dóna a entendre que eren membres de la família dels [[Banu Khazar]]. Només es coneix amb seguretat el darrer emir, Lakut ibn Yusuf ibn Ali (el nom apareix també com Lakkut i Laghut), casat amb Zaynab bint Ishak al-Nafzawiyya,<ref> aquesta ''nisba'' significa que pertanyia a la tribu berber dels [[nafza]] </ref> dama molt maca i rica, filla d'un exiliat de [[Kairuan]]; Aghmat fou conquerida pels almoràvits el [[27 de juny]] del [[1058]]
A Aghmat van ser exiliats [[Abd Allah ibn Buluggin]], emir [[zírida]] de [[Emirat de Granada|Granada]] i l'[[Emirat d'Isbiliya|Emir d'Isbiliya]] [[Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid]]. Les seves tombes encara es conserven.
|