Diferència entre revisions de la pàgina «Alfred Milner»

2 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
Correcció tipogràfica: espais sobrants
m (Corregit: Anglaterra al 1892 > Anglaterra el 1892)
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
 
== La pau ==
Mentre que la diplomàcia de 1899 i la conducció de la guerra havien causat un gran canvi en l'actitud del partit Liberal a Anglaterra vers Lord Milner, de qui un preeminent parlamentari, [[Leonard Courtney]], l'arribà a titllar de ''ment perduda''. S'organitzà una violenta agitació per la seva remoció, a la que s'uní el líder del Partit Liberal, [[Henry Campbell-Bannerman]], tot i que sense èxit i a l'agost Milner tornà a Sud-àfrica amb la titànica tasca de remodelar l'administració. A les negociacions de pau s'associà amb [[Herbert Kitchener|Lord Kitchener]], i els termes de la rendició, signada a Pretòria el 31 de maig de 1902, van ser esbossats per ell. En reconeixement als seus serveis, l'1 de juny va ser fet '''Vescomte Milner''' de Saint James al Comtat de Londres i de Ciutat del Cap a la Colònia del Cap. <ref>[[London Gazette]], num.27455 del 18 de juliol de 1902</ref> Per aquella època es va fer membre del [[Coefficients (club)|''Coefficients dining club'']] de reformadors socials creat el 1902 per [[Sidney Webb|Sidney]] i [[Beatrice Webb]], de la [[Fabian Society]].
 
El 21 de juny, immediatament a continuació de la conclusió de la signatura i de les cerimònies als voltants del final de les hostilitats, Milner publicà les Letters Patent establint el sistema del govern de la colònia de la corona a les colònies del Transvaal i del Riu Orange, canviant el títol d'administrador pel de governador. El treball de reconstrucció necessari després de les destrosses de la guerra va ser enorme. Aconseguí ingressos estables al imposar una taxa del 10% sobre el producte net de les mines d'or, i dedicà una atenció especial a la repatriació dels Bòers, l'assentament dels colons britànics, educació, justícia, policia i el desenvolupament d'una xarxa ferroviària. A suggeriment de Milner el govern britànic envià a [[Henry Birchenough]], un empresari i vell amic de Milner com a comissionat especial pel comerç a Sud-àfrica, amb la tasca de preparar un llibre blau sobre les prospeccions de comerç després de la guerra.
 
== Darrers anys ==
Cap al final de la seva vida, Lord Milner s'anomenaria a si mateix un "patriota de la raça britànica" amb grans somnis d'un parlament imperial global, amb seu a Londres, amb delegats de descendència britànica provinents de Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. Es retirà al febrer de 1921 i va ser nomenat [[Orde de la Lligacama|Cavaller de la Lligacama]] aquell mateix mes <ref> London Gazette, num. 32232 del 18 de febrer de 1921 </ref> Aquell mateix mes es casà amb [[Violet Milner|Lady Violet Georgina Gascoyne-Cecil]], vídua de [[Lord Edward Cecil]] i continuà treballant al [[Rhodes Scholarship|Rhodes Trust]], mentre que acceptava, a instàncies del [[Primer Ministre del Regne Unit|Primer Ministre]] [[Stanley Baldwin]], la presidència d'un comitè per examinar una nova tarifa de preferència imperial. La seva tasca, però, va interrompre's quan, després de les eleccions, [[Ramsay MacDonald]] assumí el càrrec de Primer Ministre al gener de 1924.
 
Set setmanes després del seu 71è aniversari, Alfred Milner va morir a Sturry Court, prop de [[Canterbury]], malalt de [[Tripanosomiasi africana|malaltia del son]], poc després de tornar de Sud-àfrica. El seu vescomtat va extingir-se amb ell al no tenir hereus.
1.125.525

modificacions